Amor en català
Tenim en la nostra llengua unes certes dificultats i mancances pel que fa el tractament lingüístic dels afers amorosos. Més concretament, tenim certes limitacions per manifestar i comunicar els nostres sentiments afectius en català, cosa que es tradueix en una carència en les relacions que hem de superar fent mans i mànigues. A més, això comporta un parell de curiositats que també està bé mencionar. Els anglosaxons disposen d’un verb, “to love”, que engloba el sentiment que se sent per algú altre i dóna a entendre que estàs enamorat de l’altre, que el vols, que el desitges, que li vols bé i que la seva presència et fa feliç. És gairebé el nivell més elevat de sentiment positiu cap a un altre ésser transmès ja no només pel nom que ho designa (love) sinó, a més, d’una manera activa, un verb (to love) que dóna a entendre que aquest sentiment s’està produint actualment sense límit temporal. En català no “amem”, en català “estimem”. “Estimar”, de fet, és una cosa ben nostrada, és fer ú