Pau Mogas López-Nieto

Il·lustració: CoHabitare (Cohousing Madrid) L'any 2006 una coneguda multinacional del sector dels mobles i l'interiorisme va encertar amb un eslògan comercial que no va deixar a ningú indiferent: "Benvinguts a la República independent de casa teva", deia. El missatge apel·lava directament a la nostra consciencia com a individu, que manté una lluita constant i traumàtica amb la nostra naturalesa humana, social. El debat no és nou. La Filosofia (la Ciència també) sempre s'ha inclinat a pensar que l'ésser humà és un ésser social i, més recentment, ha dedicat moltes reflexions a la tensió que això suposa en el nostre fur intern, inserits com estem en societats liberals, consumistes, individualistes. L'eslògan no era més que una carícia a les virtuts de la intimitat. I és que com més augmenta la necessitat d'intimitat i protecció de tot allò que pertany a l'esfera de l'individu, sempre justificat per la seva dignitat, també major és el rendim

L'article 2 CE deixa perplex, per ser un exemple de pleonasme i oxímoron en una sola frase. Diu: " La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas ". Una nació indissoluble, unitària, pàtria comú, indivisible, però que reconeix el dret a tot el contrari. Quedem-nos amb la primera part: " La Constitución se fundamenta en [...] ". El que es desprèn de la seva literalitat és que la Constitució es fonamenta (pren sentit, adquireix raó de ser, se sustenta) en un fet que es pretén empíric: " la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles ". Una cosa propera, posem un primer exemple, a dir que " la constitución se fundamenta en la amable amabilidad de la gente ". Doncs bé, si la