Independentisme, violència i democràcia
L'independentisme sempre serà considerat violent, ens hi posem com ens hi posem, mentre no s'assumeixi el seu contingut democràtic i legítim. El moviment independentista s'ha caracteritzat per ser tossudament pacífic, insistentment no violent i exageradament teatral. Una aposta clara per la cultura de la pau com a força principal d'una ideologia política. Tot i així, des de sempre, els seus principals detractors n'han destacat un racisme, xenofòbia o supremacisme implícits, l'han atacat sota crits de "nazis" ("nazionalistas", "lazis", etc.) i l'han considerat una amenaça per a la convivència o la solidaritat. L'unionisme, en tot el seu eix d'esquerra a dreta, pretén atorgar unes característiques a l'independentisme totalment allunyades del seu nucli ideològic. I això no és nou i la raó és ben senzilla: el nacionalisme espanyol, mentre no es reconeix a si mateix, considera al que anomena el "nacionalisme p