¿Qui omple de contingut l'article 155 CE? Els constitucionalistes...
La relació entre la política castellana i la catalana és un etern retorn d'una mateixa substància que adquireix formes diferents al llarg dels segles. Una tradició que es remunta, com a mínim, a l'Edat moderna, quan el poder regi de la casa dels Àustria tenia entre cella i cella acabar amb les obsoletes formes del poder constitucional baixmedieval dels catalans. El comte duc d'Olivares expressava durant la Guerra dels Segadors (1640) aquell anhel: " hay que allanar Cataluña ". Acabada la Guerra de Successió (1714) i establertes les Noves Plantes per a totes les Audiències del Regne, s'emetia la famosa instrucció del Consejo de Castilla als corregidors del territori català: "...que se consiga el efecto sin que se note el cuidado . ” *[1]. L'efecte no s'ha assolit mai -prova d'això és la nostra supervivència com a subjecte polític- però " el cuidado " es mantingué com a obstinada obsessió. El General "liberal" Espart