Allà on es fan les presones
El treball amb infants i joves és el més gratificant i, a la vegada, exhaustiu. És la meva manera de militar (encara que no sóc molt fan del mot), o amb la que sempre m'hi he sentit més còmode. A l'Esplai s'aprofita una llacuna emocional , com jo sempre l'he descrit, que et permet educar des d'una perspectiva privilegiada, que és la de la reciprocitat indefinida : els infants se saben FILLS dels seus pares, se saben GERMANS dels seus germans, se saben ALUMNES dels seus mestres; però NO TENEN NI IDEA de QUÈ SÓN dels seus monitors i educadors. És en aquest buit, aquesta llacuna, que els infants i joves es troben, finalment, extrets de les etiquetes habituals, dels gestos i les respostes automatitzades i predeterminades davant dels estímuls de sempre, en contacte amb la seva pròpia personalitat. Són mal·leables, són esponges, creixen i creixen amb cada activitat, amb cada sortida, amb cada experiència. És on realment pots veure un infant convertint-se en una persona