Pau Mogas López-Nieto

Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí​, Aquesta darrera setmana heu embogit. Esteu vivint en primera persona la frustració de veure perillar tanta feina i tanta lluita i tantes energies que heu posat en fer tantes coses aquests darrers anys, des d'accions brillants, subtils o mediàtiques, fins a un "marchandatge" grotesc, excessiu i totalment compulsiu (com oblidar " el gira-peix estelada " o " les pantufles de diumenge estelades "...?) i, en qüestió de dos dies, esteu desfermant la bogeria contra l'escorça de l'arbre més proper, que és amb el què heu anat a topar gairebé derrotats per la ceguesa: la gent de la CUP. Pocs cops serà tan certa aquella dita que "els arbres no us deixen veure el bosc", fruit d'aquesta pressa, d'aquesta frustració, d'aquesta bogeria. Ningú us ho recriminarà, tampoc. Però anem a poc a poc, siusplau, perquè anem lluny (recordeu qui ho deia això durant la campany

No tinc per vocació la de ser crític de cinema, ni tan sols un excessiu respecte pels que es dediquen a aquest metaconeixement que, a més, ho acostumen a fer amb llengües viperines. Algun cop he pensat en publicar, això sí, alguna ressenya (diguem-ne ressenya, més aviat) sobre pel·lícules que m'hagin agradat. I ves per on que (un no s'acaba de conèixer mai prou a sí mateix) en tornar de veure "Segon Origen", que no, no m'ha agradat gens, he sentit la necessitat d'escriure-ho. Vagi per avançat, doncs, que tinc molt respecte pel gènere, pel cinema, i sé perfectament que darrere d'una producció com aquesta hi ha molta gent, molta feina, moltes il·lusions i molt bones intencions, segur. Però és que han anat a punxar a un lloc especialment delicat per a mi (i segur per a molta gent). Han anat a tocar l'Alba. "L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna" -recordeu?- es troba, de cop, amb la responsabilitat de posar-se a les esquen