Huxley (I)
"Facts do not cease to exist becouse they are ignored" Aldous Huxley (1894-1963) A les escales de l'estació del metro de Plaça Catalunya, a Barcelona, hi ha un home que lluita per la seva existència com pocs. Existència a base d'insistència. Té el cos destrossat pel fred dels hiverns. La pell com l'escorça d'un arbre, amb la cara plena d'arrugues. Mig corbat. És difícil comprendre la seva edat: podria tenir vora cinquanta anys, però podria ser més jove. En tot cas, n'aparenta setanta. Camina o, més ben dit, deambula amb un bastó que li fa de crossa. No vull imaginar els seus peus, gastats, endurits, llagats. Se li nota que necessita moure's per tal de no deixar-los recolzats al terra gaire estona. Qui sap si li deuen sagnar. Utilitza la crossa i les dues cames indistintament. Fa saltirons nerviosos. Una passa a la dreta, una passa a l'esquerra. Moviments de cap i de cos sobrevinguts. Canvia de direcció constantment en una guerra i