Encara que acceptéssim que per sobre de tot, que a l'origen de tota legitimitat i tota legalitat, hi ha la sobirania nacional, la sobirania de tot el poble espanyol, tot i així, no deixa de ser un problema polític i interpretatiu. Encara que la sobirania vulgui representar-se com una mena de Geist col·lectiu, un ens indivisible com l'ànima cartesiana, tot i així, segueix sent un problema polític i interpretatiu. Si seguim el fil ontològic hem d'accedir a que, per sobre de tot, hi ha la sobirania nacional. D'aquesta en frueix una carta magna, una norma primera, la constitució, que regula el conjunt de drets, deures, llibertats i poders. Els ciutadans, que som part d'aquesta sobirania nacional, doncs, ens hem dotat d'un text que, al seu torn, ens reconeix i defensa el dret a manar-nos i dirigir-nos i estableix de quina manera hem de procedir si volem guiar el rumb de les nostres decisions en una direcció o una altra, això és, fer política. De tot a
