Pau Mogas López-Nieto

DESCARREGAR ARTICLE EN PDF   No era possible amb aquest format entrar més a fons en les qüestions que s’han presentat. Han quedat formes de govern per analitzar, molts conceptes a l’aire que es podrien debatre i s’ha obviat la pregunta fonamental de si no és possible crear nous sistemes per organitzar el poder, per no parlar que s’ha deixat tota la qüestió d’economia política totalment al marge (i en un debat així és indispensable tenir en compte també ideologies més liberals, més socialdemòcrates o més marxistes, però no es pot arribar a tot arreu). En part, no es podia anar més enllà perquè només es volia assenyalar que, probablement, tenim l’oportunitat d’introduir correccions amb un potencial de ruptura i aprofundiment molt majors del què pensem, potser també finalment en termes d’ideologia político-econòmica o filosofia política. Cal en tot cas veure bé d’on venim, quines eines tenim, quina mena de societat som i què en podem fer de tot això.

DESCARREGAR ARTICLE EN PDF   El control institucional del parlamentarisme com a superació del control electoral presidencialista El parlamentarisme és la forma de govern consolidada, fins avui i després d’un llarg procés de gestació, en la nostra cultura democràtica. El nostre és un cas especial, ja que hem viscut molt pocs anys de democràcia. Tot i així, i encara que les constitucions de 1931 o de 1978 incorporessin un contingut polític molt marcat, a nivell tècnic sempre s’ha volgut aprendre dels millors. Així, la forma de govern parlamentària establerta definitivament consolida aquesta cultura tan europea (germànica, si es vol) del parlamentarisme que mira de superar les deficiències del presidencialisme, tot i que, com veurem, no en queda exempt.

DESCARREGAR ARTICLE EN PDF   Per començar La calma i el refredament polític, l’estabilitat (que diuen alguns) provoquen un adormiment generalitzat entorn del debat conceptual de la nostra vida en comú. Les conjuntures polítiques més convulses, en canvi, posen de manifest dues coses. En primer lloc que la gent, realment, té moltes ganes de saber, d’opinar i de pensar en la societat i en l’organització política. La democràcia, la sobirania, la corrupció a les institucions, la divisió del poder, els drets dels ciutadans, la ciutadania, etc., tothom en vol parlar quan la cosa està calenta. Ara bé, en segon lloc, també surt a la llum que, en general, en sabem molt poc de res de tot això i que existeix una resistència (creixent!) a educar-nos en aquests conceptes i les seves dimensions, així com de confondre’ns mitjançant el domini del llenguatge, la flexibilització i adaptació dels termes i el creuament de debats.

DESCARREGAR ARTICLE EN PDF Hi ha un leitmotiv que es repeteix sovint a les fantasies narratives dels nord-americans i anglosaxons, aquelles plenes de retorçats malvats que volen dominar una ciutat i súper herois que els aturen, que no deixa de ser curiosa per ser tan pedagògica políticament. Clar que segurament no hi ha cap voluntat d’aprofundir en ciència política quan els seus autors inflats de còmics se’ls inventen. Acostumen a ser personatges molt digitals, o tot bondat o tot maldat. Com a molt ens en presenten alguns que del bé passen al mal o viceversa, i això és tot el matís de contradicció assumible. Ara bé, els dolents americans tenen una vocació pel servei públic sorprenent. Sempre volen atemptar democràticament el poder per, un cop dins el sistema i legitimats per la població lliure, dur a terme els seus plans malèfics. Acostumen a ser rics que es presenten a l’alcaldia, o donen suport econòmic a l’elecció d’un senador, se les empesquen perquè el fiscal del comptat s