Zoon Politikon (I)
Existeix una faula que, erròniament, s’ha confós amb un estudi científic realitzar per un tal G. R. Stephenson el 1967 [1] , que pretén explicar, amb una certa intenció moralitzant o de catequesi postmoderna, que repetim acríticament tots els comportaments adquirits sense qüestionar-ne la seva procedència o conveniència. La coneguda història relata com en un suposat experiment, “fa temps” –perquè aquestes coses sempre són “fa temps”-, uns científics van tancar un grup de cinc primats a una gàbia d’on penjava un ram de plàtans a una alçada només abastable mitjançant una escala. Cada cop que un dels primats enfilava l’escala per arribar al menjar, la resta del grup rebia una dutxa d’aigua freda que els mullava i els espantava de manera traumàtica. L’operació es repetia els cops necessaris fins el punt que, només d’acostar-se a l’escala, l’agosarat rebia una “somanta palos” –no existeix una expressió millor- que imposava un clima d’abstinència i fòbia respecte l’objecte. Seguidament u