Exercici de lògica (article 2 de la Constitució espanyola)

L'article 2 CE deixa perplex, per ser un exemple de pleonasme i oxímoron en una sola frase. Diu: "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas". Una nació indissoluble, unitària, pàtria comú, indivisible, però que reconeix el dret a tot el contrari.

Quedem-nos amb la primera part: "La Constitución se fundamenta en [...]". El que es desprèn de la seva literalitat és que la Constitució es fonamenta (pren sentit, adquireix raó de ser, se sustenta) en un fet que es pretén empíric: "la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles". Una cosa propera, posem un primer exemple, a dir que "la constitución se fundamenta en la amable amabilidad de la gente".

Doncs bé, si la constitució és la que es fonamenta, pren sentit, raó de ser, en aquesta fet "la indisoluble unidad", el que ha de fer l'observador científic és contrastar aquest fet amb la realitat empírica, per veure si la Constitució està, doncs, ben o mal fonamentada. Tanmateix, se'ns pretén fer entendre, alterant l'ordre dels factors, que la Constitució és ella mateixa qui garanteix la veracitat d'aquesta fet ("la indisoluble unidad"). Així, no s'entén que la constitució efectivament es fonamenti en "la unitat indissoluble", sinó que és "la unitat indissoluble" la que es fonamenta en la constitució. D'aquí que s'argumenti que per "trencar" aquesta unitat, cal primer modificar la Constitució, la seva pretesa causa.

 

Posem un segon exemple: imaginem que el text diu "la Constitución se fundamenta en la llana llanura de la tierra", una cosa que es pretendria una veritat empírica. Un cop consolidats els esforços científics de Copèrnic o Galileu, s'hauria demostrat que la terra és rodona. ¿Això desacreditaria el nou saber científic o desacreditaria el text constitucional, per mal fonamentat? ¿Algú s'atreviria a dir "no, no, la terra no pot ser rodona perquè així ho diu l'article 2 de la constitució"?

La lògica ens mana entendre que si la Constitució es fonamenta en una idea que posteriorment es demostra errònia, és la constitució la que queda sense fonament, no al revés. ¿I si "la amabilidad de la gente" o "la llana llanura de la tierra" es constatessin com a falsos? ¿I si la gent no és amable? ¿I si la terra no és plana? ¿I si la Nación española no fos una unitat indissoluble?

Completem l'exercici de lògica, que ja és prou evident: l'article 2 de la CE no diu que la nació espanyola no es pugui dissoldre, el que diu, clarament, és que la unitat de la Nació, que jutja de indissoluble, és el fonament de la Constitució. Per tant, si resulta -de facto- que la nació no és indissoluble, ja sigui perquè efectivament es dissol o perquè es demostra com un judici fals (de la mateixa manera que es pot jutjar que la gent en realitat és "borde" o descobrir que la terra no és plana), aleshores és la Constitució la que ja no té fonament, ni raó de ser, ni sentit, no pas que s'hagi de negar els fets que es constaten empíricament.

 

En tal cas, la lògica ens diu que cal fer un nou text constitucional, no pas tornar a l'Edat Mitjana.