Presències
Sense perdre de vista l'horitzó en un tres i no res que tenim la paradeta muntada amb el tabac de liar i totes les eines que l'acompanyen. Mirada alta, que de la vall estant només es pot aixecar el cap, l'obaga ens envolta i sembla immensa, ja se sap, tres turons fan una serra, ens ho recorda el vermell de la casa d'Oliver, la que ens connecta amb aquella colla que ja enfilaven aquests camins fa un centenar d'anys. Sort que ets amb mi, el cap ha començat el seu viatge i tan bon punt tingui la cigarreta llesta gravarem a foc, els dos junts, allò que ens plagui; gaudirem de la llibertat del matí de tardor i deixarem que passi el que hagi de passar, ja anirà venint. Sents el soroll de les pedres sota els nostres passos? Tot aquest munt de roques tenen centenars de milers d'anys i la virtut de la indiferència, que és poc més que allò que ens diferencia d'elles: la consciència del pas del temps, l'aterrador tic-tac que hem de mesurar amb agulles o amb