L’eco d’un gran “i ara què?”
Article publicat a VILAWEB, a l'espai Opinions Contundents, el 20 de setembre de 2012 Enllaç a l'article És emocionant veure avançar la història en primera persona i és normal sentir una certa eufòria quan vivim moments intensos de catarsi col·lectiva, però seria bo no permetre que els arbres no ens deixin veure el bosc. L’independentisme gaudeix d’una salut envejable. Gairebé es podria dir que està de moda o, si més no, que ha perdut tots els complexes i es passeja desvergonyit d’una manera transversal. L’independentista era un utòpic fa un temps i un “friki” no fa pas gaire, però en cosa de cinc anys s’ha girat la truita i les dades de tots els estudis (d’allà i d’aquí) mostren que ha passat a ser part d’una majoria en la que s’hi pot sentir còmode. Dit això, tot i que ara no em toca fer-ho, seria molt interessant analitzar bé els factors d’aquest canvi de mentalitat entre els nostres conciutadans per a poder-ne mesurar realment la qualitat -del canvi, no d