Crònica a 31 de maig, de confluir, de maridar, de casar-se i de postes de sol
Estimats Anna Rosa i Jordi, Em dono per vençut. Llenço la tovallola. He buscat la manera de fer algun gest des de mi cap a vosaltres. Trobar algun fruit de la meva vida, alguna de les meves possessions, una sola de les meves idees, alguna cosa que pogués interpretar-se com un "de mi" i que pogués omplir un petit raconet del que, ara ja oficialment, sou "vosaltres". Fer-vos un regal. Però, com deia, passat el dia del vostre casament, llenço la tovallola i abandono la idea de poder fer aquest gest. Canvio l'estratègia. Deixaré uns pensaments a l'aire, escrits per a vosaltres, quatre mots que pugui reunir, i deixaré que us els cruspiu. I és que ahir, entre les vinyes, vaig adonar-me que fes el que fes seria engolit, que en realitat tot sortia de vosaltres cap a mi, i ho feia amb tanta força que tot intent d'oferir-vos alguna cosa seria una lluita contracorrent. Ahir em vau fer vosaltres un regal a mi, així que aprofito que encara m&