Pau Mogas López-Nieto

Amb una barreja equilibrada de crítica, humor provocador, cultura i bon gust, el filòsof Alain de Botton ha publicat una col·lecció de llibres amens i pràctics on, amb molta intel·ligència i serenor britànica, realitza anàlisis acurats sobre els principals motors de la nostra vida quotidiana (la felicitat, l’amor, el desig, l’amistat,...). Es pot dir que gairebé ha fundat una manera d’entendre els llibres d’assaig: si bé és veritat que l’autor ens presenta les seves tesis, és sorprenent trobar-se amb paraules tan fresques, amb un cert caire novel•lístic, tractant temes tant seriosos ben acompanyades d’artistes, filòsofs i escriptors que ens ajuden a contextualitzar les seves idees. De fet, el seu estil ha estat batejat com “philosophy of everyday life” però aquest nom podria acostar la seva literatura als llibres d’auto ajuda i aquest no és el cas. Si que és veritat que són obres de divulgació però Alain de Botton no promet res. Més que donar consells, ens apropa a l’obra dels que ell

Sembla mentida que, tractant-se de tu una dona de cent anys, ara t’haguem d’escriure una cosa de pressa i corrents! Però nosaltres, els besnéts, que som tants i sempre ens has vist passar a corre-cuita ara ens aturem un instant per poder dir-te adéu. Un instant, gairebé el que som nosaltres quan ens posem prop teu. Han estat molts els que han vingut a veure’t. Un a un, tots ells i nosaltres, ara sentim una petita absència en el raconet que tu ens omplies. Però això als teus besnéts no ens posa tristos. Quan pensem en tots aquests raconets junts entenem que només algú amb una gran presència com tu pot arribar algun dia a ser tant absent entre tanta gent. Tu ho has aconseguit, i potser això és pel que més t’admirem: has viscut tants moments i has acompanyat a tantes persones que res ens pot fer més feliços que veure que són tants els que t’estimen com nosaltres i també poden dedicar un instant a ajudar-nos a dir-te adéu. Però no és a nosaltres a qui ens toca posar-nos gaire profunds. Nos

M ai es pregunta a la gent què és el que vol o el que necessita, què opina sobre el món o quines decisions s’haurien de prendre sobre temes realment importants però, de cop, per sorpresa de tothom, hi ha temes que no poden avançar si no és gràcies a la participació, la mobilització i la conscienciació de tothom (tabac, canvi climàtic). Això és perquè en realitat hi ha una certa consciència del poder que tenim les persones si fem les coses tots a la una. Aconseguir que els individus actuïn col·lectivament, en una sola direcció, no és molt difícil, és la principal alimentació del sistema (el Camp Nou, Inditex o la CocaCola en són bons exemples), el que és difícil és reorientar aquestes accions. És important, doncs, que tothom es cregui d’una vegada que a partir d’accions individuals és possible redireccionar la conducta col·lectiva. No només per la necessitat ingent que hauria d’imperar de donar pel cul a tot sistema establert, si no per tal d’acumular un poder més real. El poder que te