A la iaia Carme
Sembla mentida que, tractant-se de tu una dona de cent anys, ara t’haguem d’escriure una cosa de pressa i corrents!
Però nosaltres, els besnéts, que som tants i sempre ens has vist passar a corre-cuita ara ens aturem un instant per poder dir-te adéu. Un instant, gairebé el que som nosaltres quan ens posem prop teu.
Han estat molts els que han vingut a veure’t. Un a un, tots ells i nosaltres, ara sentim una petita absència en el raconet que tu ens omplies. Però això als teus besnéts no ens posa tristos. Quan pensem en tots aquests raconets junts entenem que només algú amb una gran presència com tu pot arribar algun dia a ser tant absent entre tanta gent. Tu ho has aconseguit, i potser això és pel que més t’admirem: has viscut tants moments i has acompanyat a tantes persones que res ens pot fer més feliços que veure que són tants els que t’estimen com nosaltres i també poden dedicar un instant a ajudar-nos a dir-te adéu.
Però no és a nosaltres a qui ens toca posar-nos gaire profunds. Nosaltres no, que tenim pressa. Així que, recordant allò que entonàvem no fa pas gaire “ara que en fas cent”, creiem que només ens cal dir-te una cosa: t’hem estimat molt, ja que ens n’hem sentit molt d’estimats i això no canviarà “ara que ets absent”.
Un petó molt fort iaia
Però nosaltres, els besnéts, que som tants i sempre ens has vist passar a corre-cuita ara ens aturem un instant per poder dir-te adéu. Un instant, gairebé el que som nosaltres quan ens posem prop teu.
Han estat molts els que han vingut a veure’t. Un a un, tots ells i nosaltres, ara sentim una petita absència en el raconet que tu ens omplies. Però això als teus besnéts no ens posa tristos. Quan pensem en tots aquests raconets junts entenem que només algú amb una gran presència com tu pot arribar algun dia a ser tant absent entre tanta gent. Tu ho has aconseguit, i potser això és pel que més t’admirem: has viscut tants moments i has acompanyat a tantes persones que res ens pot fer més feliços que veure que són tants els que t’estimen com nosaltres i també poden dedicar un instant a ajudar-nos a dir-te adéu.
Però no és a nosaltres a qui ens toca posar-nos gaire profunds. Nosaltres no, que tenim pressa. Així que, recordant allò que entonàvem no fa pas gaire “ara que en fas cent”, creiem que només ens cal dir-te una cosa: t’hem estimat molt, ja que ens n’hem sentit molt d’estimats i això no canviarà “ara que ets absent”.
Un petó molt fort iaia
Comentaris