Pau Mogas López-Nieto

El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713), Textos Jurídics Catalans, Sentències 2. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Barcelona: http://www.parlament.cat/document/cataleg/135603.pdf El Principat de Catalunya, abans del Decret de Nova Planta, havia estat subjecte d’un devenir particular i força únic pel que fa la creació i evolució d’institucions reguladores del poder. Si es permet expressar-ho de forma teleològica, és fàcil observar aquesta construcció institucional com una dialèctica entre els diferents estaments baixmedievals de la societat catalana i el titular de la jurisdicció universal (el Rei de la Corona d'Aragó). L’organització política del Principat partia d’una base pactista i iuscentrista , en què l’observança del Dret positiu ja era vista com la millor via per a organitzar la societat i el bé comú (i particular) i també la més ajustada al Dret diví. Deixant de banda la Constitució ' poc valria'  del segle XV,

Hi ha una relació prou clara entre els conceptes d’equitat i de jurisdicció, ja que caldria entendre que la primera és la conseqüència substantiva del correcte exercici de la segona. Però més enllà de posar els conceptes en relació se’ns demana que reflexionem una mica entorn dels mateixos, pel que sembla adient optar per oferir una definició inicial per, seguidament, aprofundir una mica en les seves connotacions i idiosincràsies. Segons la glossa, els comentaris afegits als textos de Dret Romà rebuts a través del Digest i el Codi Justinià arreu del continent europeu entre els segles XII i XIV (també al Principat de Catalunya), “ la jurisdicció és la potestat pública introduïda amb l’obligació de declarar el dret i d’establir l’ equitat ” (Mòdul 2, apartat 2.2.). D’aquesta manera, la jurisdicció se’ns presenta com un poder públic, o l’únic poder públic, capacitat per a interferir entre els afers de la comunitat i els individus i amb la finalitat de fer complir allò que ve mana

Imatge: "The unbearable lightness of being" de Anokarina El hombre nace sin dientes, sin cabello y sin ilusiones. Y muere lo mismo: sin dientes, sin cabellos y sin ilusiones. Alexandre Dumas (1802-1870) Escriptor francès. Un cartell gran i totalment innecessari deixava clara la recomanació de mantenir-se allunyat de la caiguda mortal, però tragué el cap per l’ampit de la barana i prengué aire amb la força de qui olora les primeres flors d’estiu. Hi havia alguna cosa de magnífic o de sublim en aquell espectacle d’aigua saltant al peu d’una paret de formigó immensa. A la seva esquena un llac d’un blau cel enlluernador s’alçava imponent entre muntanyes i dibuixava un recorregut sinuós que deixava intuir l’antiga llera del riu. Davant, un buit de centenars de metres, una panxa convexa, de pedra, que sagnava aigua poc a poc i vomitava un corriol que seguia el seu curs. Va pensar que, potser, el més impressionant d’una presa és el contrast tan manifest d’aquella calma a

Tant la Reial Audiència com el Consell d’Aragó són dues institucions creades per Ferran II (el catòlic), tot i que no seria correcte pensar que apareixen del no-res, sinó que són producte de la intervenció del monarca, la reformulació i reconsideració de les institucions pròpies de l’imperi (en el sentit del governar) a l’Europa d’inicis de l’Edat Moderna. Així, a la Corona d’Aragó ja existia una Audiència del Rei des de els dies de Pere el Gran d’Aragó (s.XIII), amb el deure imposat al monarca d’oir les demandes de tot aquell que volgués veure’s emparat per un organisme que donés solució als conflictes públics o entre privats i en l’ordinació de la qual ja es fa menció també d’un Consell reial i altres membres o òrgans (com se’n diria avui) amb funcions jurisdiccionals diferenciades. Ferran II va unir-se en núpcies amb la Reina Isabel de Castella, que acabava de rebre el suport dels Castellans en la seva Guerra de Successió a mitjans del segle XV. Conservà, els títols propis

Il·lustració: "El món de Courbet", Guim Camps. - ¡No, eso no! -exclamó-. ¿Por qué tengo que quedarme quieto mientras los enemigos me fusilan? - Porque eso, Abuelo -repuse tras soltar un largo suspiro- eso es la civilización. Albert Sanchez Piñol Aquell matí, en obrir la pantalla del seu dispositiu mòbil, l'Anna tenia més missatges dels habituals. Alguns amb un discret "Bon dia", d'aquells que pretenen iniciar una conversa però esperen una primera resposta. Altres més alarmistes, "Anna, no flipis però contesta, quan puguis, que hem de parlar". Moltes mostres d'apropament i amb una certa impaciència. Què li estava passant a tothom? L'Anna va respondre varis "Hola, digues" i, sense donar-hi més importància de la que podia tenir, la gent pot anar xerrant que el dia avança, va anar al lavabo a posar-se a punt per anar a treballar.