El mal preval
El mal preval. Aquesta és la lliçó a aprendre. Bé, és la lliçó a aprendre per aquells que no ho havíem fet abans. Ahir a la nit no només es va produir una injustícia en un terreny de joc, més que això, es va produir un desequilibri a l’univers. El mal va erigir-se com una nova força imperant i dominant, omnipotent i omnipresent; una força amb les qualitats que fins ara només havíem conegut reservades al bé. El mal no tenia substància. El mal no era res. El mal només era absència de bé. Però ahir es va materialitzar i va prevaler. Ahir va començar una nova era fosca en la que només podrem aspirar a obrir clarianes de tant en tant. El Madrid va guanyar la Copa. Els homes, aterrats, fugien fent cops de cap enrere, pel que pogués passar. Les dones, preocupades, pensaven què farem a partir d’ara. Els nens i les nenes ploraven i s’agafaven a les mans dels adults més propers. Fugim! Marxem! Que el mal s’ha imposat! Aquells que durant anys s’han portat impecablement; aquells que han fet