...
A les dotze del migdia d’una jornada habitual d’abril, en Josep deixa l’arada i es disposa a rosegar un crostó de pa acompanyat, per primer cop a la seva vida, d’un embotit que la mestressa li ha regalat. Una manera com una altra d’agrair-li que, després de tants anys servint, en Josep no hagi gosat mai fer res que no se li hagués demanat abans. Fins al punt que davant l’amor de la seva vida no va gosar comprometre’s per no faltar ni un dia a la feina. En Josep era un esclau del surrealisme.