La vida és mòbil
Fa anys que ens adverteixen que la vida ens canvia, la vida es torna mòbil. Les companyies telefòniques ens han omplert les butxaques amb petits telèfons que cada cop han anat essent més “útils”, amb més funcions, fins el punt que ara realment ens sembla una eina molt necessària, imprescindible a vegades. Però aquesta vida mòbil implica un ritme diferent. Permet fer més coses alhora, ens allarga els dies, dobla les hores, ens escorre com una baieta per treure de nosaltres el màxim rendiment i no ens deixa ni un minut lliures. Com que ja no tenim temps, ja no podem “perdre” el temps, la vida contemplativa s’enfonsa, no podem reflexionar sobre res i adquirim una predisposició neguitosa i infantil que afecta directament la nostra capacitat de creació i pensament. Pensar, reflexionar, crear, són coses entranyables: fer una pausa, mirar l’entorn, reflexionar, fer-ne una interpretació subjectiva per acabar-la materialitzant en quelcom. Fer passar el món a través d'un mateix,