Ni t'hi acostis....
L’ús que n’està fent l’ésser humà de la seva existència és, com a mínim, insultant per a la resta d’éssers vius de l’univers. L’ésser humà té unes potencialitats úniques, una capacitat de sentir sense límits, un mar de sentiments i emocions al seu abast inigualable, el que en definitiva es resumiria com la capacitat de ser feliç. Però no innocentment feliç, tontament feliç, sinó conscientment feliç, amb plenitud. Evidentment tot això és incontrastable amb el sentir de la resta d’éssers vius però els humans podem decidir tenir una existència còmode, tenir una existència lliure, tenir una existència plena de sentit, tenir una existència àmpliament agradable, tenir una existència sadollada, una existència racional, etc. i, en canvi, hem optat pel patiment, el sacrifici, la buidor, la vaguetat, la injustícia, la insolidaritat, la irracionalitat, en definitiva, tirar per la borda de manera insultant allò que teníem al nostre abast, com el ric que s’eixuga els mocs amb bitllets del banc.