Ni t'hi acostis....

L’ús que n’està fent l’ésser humà de la seva existència és, com a mínim, insultant per a la resta d’éssers vius de l’univers. L’ésser humà té unes potencialitats úniques, una capacitat de sentir sense límits, un mar de sentiments i emocions al seu abast inigualable, el que en definitiva es resumiria com la capacitat de ser feliç. Però no innocentment feliç, tontament feliç, sinó conscientment feliç, amb plenitud. Evidentment tot això és incontrastable amb el sentir de la resta d’éssers vius però els humans podem decidir tenir una existència còmode, tenir una existència lliure, tenir una existència plena de sentit, tenir una existència àmpliament agradable, tenir una existència sadollada, una existència racional, etc. i, en canvi, hem optat pel patiment, el sacrifici, la buidor, la vaguetat, la injustícia, la insolidaritat, la irracionalitat, en definitiva, tirar per la borda de manera insultant allò que teníem al nostre abast, com el ric que s’eixuga els mocs amb bitllets del banc.

Una de les experiències més buides i frustrants és la de comprar la loteria. Participar en qualsevol d’aquests sortejos et fa passar per diferents estats mentals de manera lineal fins arribar a replantejar-te l’existència mateixa, com qui ha d’acceptar la mort. La màxima expressió del fenomen el pots viure comprant-te un bitllet dels euromillones, una experiència frustrant. Tu n’ets plenament conscient que tens una possibilitat entre cent milions que et toqui i, tot i així, decideixes comprar una combinació de nombres. La teva ment ha estat presa d’un parany lingüístic: t’ha semblat que tenies UNA possibilitat. La unitat implica una cosa completa, no fraccionada, i implica, en el camp de les possibilitats, que realment tinguis una opció completa que una cosa succeeixi. Per exemple, si em llevo el matí i vaig a la cuina a preparar-me l’esmorzar tinc la possibilitat d’esmorzar (també la tinc de no fer-ho). És en aquest sentit que el nostre cervell pren la majoria de les decisions davant dels escenaris possibles. En el moment en que no es té “la possibilitat de” sinó “una possibilitat de” el cervell hauria d’operar de manera totalment diferent, fent cas a les fraccions que això implicaria. Jo tinc la possibilitat d’esmorzar, i per això decideixo, però diré que tinc una possibilitat entre dues d’esmorzar o no fer-ho, per tant, en aquest nou sentit, de manera fraccionada, tinc LA possibilitat d’esmorzar o tinc MITJA possibilitat d’esmorzar.

La teva ment t’enganya, UNA possibilitat entre cent milions no és LA possibilitat que et toqui, de fet, és una expressió molt molt propera, extremadament aproximada a LA possibilitat que NO et toqui. No es pot dir que tinguis una possibilitat que et toqui la loteria sinó que tens una centmilionèsima part de possibilitat que això passi, que vindria a ser CAP possibilitat. Davant d’això la majoria responem “sí, però en tinc una, oi?” i comprem. És dubtós que la nostra ment operés amb la mateixa lleugeresa davant de qualsevol altra decisió. No m’imagino demanant una centmilionèsima part d’unes postres, exigint una centmilionèsima part d’allò que se’ns deu, o compartint una centmilionèsima part d’un pis o un cotxe. Quan una xifra tendeix al no res, no és res, en el marc de les nostres decisions quotidiantes.

Però l’has comprat. Tens la teva combinació de nombres i a mesura que avancen els minuts, a mesura que passen les hores i va acostant-se l’hora del sorteig, va creixent dins teu la idea que, efectivament, estàs a punt de ser ric. La teva possibilitat -que en tens UNA! Recordes?- mica en mica va convertint-se en una certesa. I la teva ment comença a conjeturar què en faràs del fotimer de diners que estan a punt de ploure del cel.

Aquí és on hauríem de prendre consciència de la misèria. El contrast entre la vida que imagines i la vida que tens és tan gran que és frustrant pensar que mai no s’arribi a complir. Però, realment, què t’impedeix tenir la vida que tindries? Què estàs fent ara mateix, doncs, amb la teva vida? Perquè t’ha de tocar la loteria perquè et toqui la loteria?

------

Arribat aquest punt val més deixar-ho... Quan el que estàs escrivint és "basura" més val reconèixer-ho i llençar-ho... perdó per fer-te perdre el temps...

------