Pau Mogas López-Nieto

Article publicat a Sirventès (Resvista digital de cultura i pensament) Enllaç a l'article  No li arribaràs a conèixer el nom perquè, segurament, no en tornaràs a saber mai més res. Qualsevol especulació sobre les causes de la seva condició seran presons pels teus nervis, neguit i por: “em podria passar a mi?”. La seva mera presència, la seva imatge, és un advertiment: “et podria passar a tu”. No en saps res amb certesa però la seva existència no et sembla un mig camí de res, sinó un final, “així culmina una mala vida”, i sents una interpel·lació directa a les teves decisions properes: “sigui el què sigui que faré a partir d’ara, no acabaré com aquest”. Per un instant, un pensament solidari, empàtic, sembla que t’empenyi a fer alguna cosa que, de seguida, es veu frenada per un temor irracional que et fa girar la mirada i seguir a la teva. Al cap i a la fi, no n’has de fer res, no és culpa teva, ningú pot vincular-te directament amb la seva sort i, ja se sap, la v

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional 103/2008, d'11 de setembre. La inconstitucionalitat de la llei del Parlament Basc 9/2008, de 27 de juny, amb la que pretén convocar una consulta popular. Alguns detalls sobre la sentència que tombà la consulta popular a Euskadi i l'antecedent directe de la sentència que, segurament, publicarà el TC sobre la consulta a Catalunya. La Sentència del Tribunal Constitucional (STC 103/2008) planteja un problema que versa entorn de la potestat (positiva o negativa) de convocar un referèndum per part del Govern de la Comunitat Autònoma del País Basc sense l’autorització prèvia del Govern de l’Estat espanyol, ja que la Constitució espanyola reserva a l’Estat la competència exclusiva per a autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum (Article 149.1.32 CE). Tal com s’exposa en els antecedents de la sentència, el parlament basc aprova una llei (9/2008, de 27 de juny) amb la que pretén convocar una consulta pop

La Constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a la autonomia de les nacionalitats i les regions que integren la nació (art. 2 CE). A tals efectes, estableix les bases per a un nou model d’organització territorial que permeti la constitució de comunitats autònomes dotades d’institucions i poders de naturalesa estatal. Com llegim en l’estudi d’aquest mòdul (pàg. 14), la Constitució no determina quines són les comunitats autònomes que s’han de crear, ni tampoc quins són els territoris que tenen dret a constituir una comunitat autònoma, qüestions que es deixen en mans dels mateixos territoris que vulguin accedir a l’autonomia. Sí que estableix, però, les condicions generals que hauran de complir i el procediment a seguir. D’aquesta configuració del model territorial peculiar de la Constitució espanyola se’n deriva que es formuli sobre la base d’un “principi dispositiu”, ja que els territoris de l’Estat espanyol, sempre que compleixin els requisits esmentats, tenen el dret (però no