Pau Mogas López-Nieto

*cinismoilustrado "Ningú queda lliure de dir estupideses, el problema és dir-les amb èmfasis." Michel de Montaigne (1533-1592). "És millor mantenir la boca tancada i semblar estúpid que obrir-la i dissipar-ne el dubte." Mark Twain (1835-1910) Enzes. Imbècils. Idiotes. Ens ha tocat ser protagonistes d'una era en què no podem fer molt més que observar com, uns i altres, realitzen un procés d'empoderament pervers, ens conviden a consumir-ne els seus valors i tornar-nos un d'ells. I no es tracta d'un procés liderat per gent estúpida, precisament. L ' 'imbècil ' és aquell que no es val per si mateix, ja sigui per ignorant o per deficient. Aquell que no té les qualitats suficients per fruir en cap assumpte, públic o privat. En trobem referències diverses a l'antiguitat. Ja aleshores parlaven dels " imbellum ", els que no valen per a la guerra. O dels " inbaculum ", els que es recolzen d'un bas

Per un moment semblava que ho aconseguia. Vaig mirar els ulls del pare i se m'escapava una joia incontrolable. Vaig gosar pensar, endut per la meva típica manca total de prudència i moderació, que després de mesos de fer partides d'escacs, aquella tarda podria pronunciar jo, en veu alta, allò que tants cops li havia sentit dir a ell: "escac i mat". Una proclama victoriosa que, airejat pels llavis d'una persona sàvia, deixa endevinar un saber guanyar que convida a saber perdre. El 1512, s'havia editat a Roma el llibre d'aprenentatge dels escacs de Pedro Damiano, un text que, no sé com, havia acabat a casa i ens havia fascinat. Tot just tres anys després, una tarda de desembre de 1515, vaig pensar que tan bon punt el vell mogués aquella torre que ja tenia entre els dits, jo faria l'últim moviment de peces i podria exclamar, finalment, aquella frase tan meravellosa. No es tractava d'humiliar-lo ni ferir-li l'orgull. De cap manera. A vegades és

Benvolguts 'hoohligans' independentistes de Junts pel Sí, Després de l'esverada general que vau agafar la setmana de les primeres votacions per a la possible investidura de Mas, vaig dirigir-vos un seguit de pensaments al voltant de la vostra actitud vers els companys de les CUP ( Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí​, (I) #PressingCUP ). Aleshores només mirava de posar sobre la taula de quina manera s'estava manipulant el relat, fins a quin punt era possible crear una situació d'amnèsia i com els era de fàcil a casa nostra a la gent de Convergència generar discursos per assolir objectius propis. Evidentment, en aquell moment només em referia a la primera onada de #PressignCUP i entenent que no hi havia altre objectiu que el de fer a Mas president.