Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí, (II) #Classwar
Benvolguts 'hoohligans' independentistes de Junts pel Sí,
Després de l'esverada general que vau agafar la setmana de les primeres votacions per a la possible investidura de Mas, vaig dirigir-vos un seguit de pensaments al voltant de la vostra actitud vers els companys de les CUP (Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí, (I) #PressingCUP). Aleshores només mirava de posar sobre la taula de quina manera s'estava manipulant el relat, fins a quin punt era possible crear una situació d'amnèsia i com els era de fàcil a casa nostra a la gent de Convergència generar discursos per assolir objectius propis. Evidentment, en aquell moment només em referia a la primera onada de #PressignCUP i entenent que no hi havia altre objectiu que el de fer a Mas president.
Em serveixo ara de la mateixa idea per plantejar-me, vist tot el què ha anat succeint des d'aleshores, què està passant realment i quina deriva podria estar agafant aquest #Prussés.
Com pot ser que les CUP hagin passat, gairebé d'un dia per l'altre, de ser els simpàtics dels vostres nebots amb arracades (tan llestos, tan macos, tan productius, tan coherents, una força tan innovadora i regeneradora, tan simpàtics i alegres) a ser els monstres que estan boicotejant el destí de la nostra història col·lectiva? Com han pogut passar (als mitjans, a les tertúlies o a les vostres sobretaules) de ser els més independentistes (des de sempre!), a ser tatxats d'unionistes, espanyolistes i traïdors? Per què de cop us ha deixat de fer gràcia com parlen i ha passat a fer-vos ràbia la seva pinta abertzale?
Segur que ho heu sentit a les vostres pells però no us heu preguntat per què. De fet, creieu que és perquè estan posant els seus ideals i, diguem-ho clar, les "seves merdes de palles mentals" per davant del projecte col·lectiu, "ara que ho tenim tan a prop!", oi?, "després de lluitar durant tres-cents anys!" (que qui ho diu, normalment, és algú que no ha mogut el cul de la cadira per a res des que hi ha democràcia en aquest país però, "ep!" això si! "que he anat a totes les convocatòries de la ANC des de la seva fundació eh!", "que he portat l'estalda al Camp Nou tres cops ja!", "que he posat l'estelada al balcó i m'he apuntat a la coral independentista del poble", així, tot preparat per quan arribi el moment de cantar El Cant de La Senyera el dia de la proclamació d'independència). En definitiva, com pot ser que les CUP, la seva gent, aquells que han estat vertaderament a totes les manifestacions, sota el foc de goma o de gas de les forces d'ordre, o entre barrots!, organitzant el pensament i els discursos per somiar en un món millor (no només en un país petitó ben nostre i millor), ara ens han de caure tan malament?
Bé, això respon a dos motius com a mínim. Per un cantó, perquè no tenim cap mena de memòria recent i tenim més bandera que cervell. D'altra banda, (i això ja no és culpa nostra), perquè vivim en una autèntica dictadura difuminada que anul·la la possibilitat de pensar (de pensar millor!) i la dreta catalana (com l'espanyola i la d'arreu), la classe dominadora catalana (sí sí, he dit CLASSE), és amo i senyora del relat oficial. Té tots els mitjans per a fer-ho, molts anys d'experiència en aquest afer, i no està acostumada a perdre (per això em preguntava si després de les municipals aconseguiríem res més).
"Una dictadura perfecta tindria l'aparença d'una democràcia, una presó sense murs en la què els presoners no somiarien en evadir-se. Un sistema d'esclavitud en què, gràcies al sistema de consum i d'entreteniment, els esclaus tindrien l'amor de la seva servitud". Això ho deia Aldous Huxley el 1932 i aquest és el món en què vivim la societat occidental actual. Les CUP això ho tenen claríssim. Vosaltres, 'hooligans', no. I les CUP han lligat SEMPRE el projecte col·lectiu, aquesta idea de crear un país nou, a la idea de viure en una societat millor, viure en un país millor, dotar-nos d'una vida que valgui la pena viure, sortir d'aquesta dictadura invisible i, llavors, humilment, mirar el món als ulls i pensar "la feina tot just comença". Perquè les CUP, quan siguem independents i guardeu totes les banderetes del balcó i no hi hagi qui us tregui al carrer a protestar per a res més; seguiran anant a qualsevol racó, allà on es pugui intuir que hi ha la possibilitat de canviar les coses.
D'aquí que els protectors de la dictadura d'aparença democràtica, aquesta dreta fastigosa de múltiples manifestacions polítiques arreu del món i que, a Catalunya, hem d'identificar per força amb Convergència, posin tant d'èmfasi em ridiculitzar (com a mínim), criminalitzar (normalment) o combatre (directament, en molts casos) qualsevol moviment que pugui fer trontollar les coses.
El #PressingCUP, al que heu caigut com ases, colla de 'hooligans', no és res més que una nova i reiterada manifestació del mateix. Les CUP, juntament amb tants altres sectors de la societat civil catalana que han impulsat aquest recent i esperançador procés constituent cap a una nova República, han estat imprescindibles. Ni més ni menys que qualsevol altra gent d'entitats i associacions i moviments de tots els colors possibles, és clar, però imprescindibles. Ara, però, a les portes de la recta final, les CUP molesten. Perquè si ara va de debò, si ara estem a punt de fer un país nou, cal anar molt en compte (pensen) a cuidar quina mena de país nou construïm.
Penseu realment que aquesta obsessió pel "fem un país nou però mirem quina mena de país farem" és només de l'esquerra anticapitalista? Només de les CUP? Us creieu realment que la dreta catalana no està treballant sense cessar perquè un país nou no sigui excessivament diferent al vell? Us creieu realment això de "primer la independència i després ja discutirem quin país fem entre tots"? Em foteu un riure que a vegades ratlla la pena... Que no ho veieu que això és precisament el que fan tots els altres?! Collons! Que no ho veieu que, en això de la lluita de classes, els que es pensen que la lideren i la tenen present, els marxistes, els anticapitalistes, els antisistema, són els més innocents i passerells de tots? La lluita de classes, encara que us l'hagin esborrat de l'imaginari col·lectiu, segueix existint ("jajaj, quina gràcia", oi?). La lluita de classes és diària, és constant, però no l'està duent a terme la classe dominada, la duu a terme i la lidera la classe dominadora!! D'aquí tants esforços per a no deixar-nos tenir consciencia del que som, tants esforços per aquest domini del llenguatge i els marcs de referència als mitjans de comunicació, tants esforços per construir un relat oficial, i d'aquí que els sigui tan insultantment fàcil fer o desfer el màrqueting al voltant de les CUP.
El PP o el PSOE, a Espanya, són els instruments mitjançant els quals els poders fàctics fan o desfan els relats (no us heu preguntat per què abans de permetre que PODEMOS irrompés com una onada regeneradora, han preferit repartir el pastís a quatre mans, amb Ciudadanos?). A Catalunya aquesta tasca era a mans de CiU (del què en queda ara) i, en el cas que ens ocupa, en aquesta construcció de la nova República, s'han posat ja mans a l'obra perquè aquest nou país mantingui el denominador comú de totes les "democràcies liberals" (l'explotació constant dels molts per a l'enriquiment dels pocs). I això es fa descaradament a través dels mitjans i de la construcció dels relats i els marcs de referència en què està permès pensar o dir unes coses i els que no. Ja no existeix el "que tothom pensi el què vulgui", vivim en un món en què ens hem de conformar amb un "que tothom pensi el què pugui!".
Per això, no saps com, però ara et cauen malament les CUP, i m'he de tornar a dirigir a vosaltres per donar-vos tot el meu suport del món en aquest projecte de la independència, faltaria més, però tinguem una mica més de paciència, una mica més de sentit crític i tinguem present que, o anem tots molt en compte, o aleshores sí que haurem tirat per la borda aquesta oportunitat històrica (única gairebé) de viure al país que volem viure. I això no serà per tardar uns dies més o uns dies menys en tenir un President, sinó perquè en aquesta nova República, la de tots els catalans, els independentistes de l'esquerra anticapitalista no podran deixar de ser independentistes, els haurem condemnat a seguir sent els qui voldran viure en un altre país millor.
La tercera fortuna més gran del món, segons la revista Forbes, aquest 2015, el Sr. Warren Buffett, ho té claríssim de fa anys: "és evident que hi ha una lluita de classes", diu, "i l’anem guanyant nosaltres" (ells, vaja), grandíssim fill de puta...
Com pot ser que les CUP hagin passat, gairebé d'un dia per l'altre, de ser els simpàtics dels vostres nebots amb arracades (tan llestos, tan macos, tan productius, tan coherents, una força tan innovadora i regeneradora, tan simpàtics i alegres) a ser els monstres que estan boicotejant el destí de la nostra història col·lectiva? Com han pogut passar (als mitjans, a les tertúlies o a les vostres sobretaules) de ser els més independentistes (des de sempre!), a ser tatxats d'unionistes, espanyolistes i traïdors? Per què de cop us ha deixat de fer gràcia com parlen i ha passat a fer-vos ràbia la seva pinta abertzale?
Segur que ho heu sentit a les vostres pells però no us heu preguntat per què. De fet, creieu que és perquè estan posant els seus ideals i, diguem-ho clar, les "seves merdes de palles mentals" per davant del projecte col·lectiu, "ara que ho tenim tan a prop!", oi?, "després de lluitar durant tres-cents anys!" (que qui ho diu, normalment, és algú que no ha mogut el cul de la cadira per a res des que hi ha democràcia en aquest país però, "ep!" això si! "que he anat a totes les convocatòries de la ANC des de la seva fundació eh!", "que he portat l'estalda al Camp Nou tres cops ja!", "que he posat l'estelada al balcó i m'he apuntat a la coral independentista del poble", així, tot preparat per quan arribi el moment de cantar El Cant de La Senyera el dia de la proclamació d'independència). En definitiva, com pot ser que les CUP, la seva gent, aquells que han estat vertaderament a totes les manifestacions, sota el foc de goma o de gas de les forces d'ordre, o entre barrots!, organitzant el pensament i els discursos per somiar en un món millor (no només en un país petitó ben nostre i millor), ara ens han de caure tan malament?
Bé, això respon a dos motius com a mínim. Per un cantó, perquè no tenim cap mena de memòria recent i tenim més bandera que cervell. D'altra banda, (i això ja no és culpa nostra), perquè vivim en una autèntica dictadura difuminada que anul·la la possibilitat de pensar (de pensar millor!) i la dreta catalana (com l'espanyola i la d'arreu), la classe dominadora catalana (sí sí, he dit CLASSE), és amo i senyora del relat oficial. Té tots els mitjans per a fer-ho, molts anys d'experiència en aquest afer, i no està acostumada a perdre (per això em preguntava si després de les municipals aconseguiríem res més).
"Una dictadura perfecta tindria l'aparença d'una democràcia, una presó sense murs en la què els presoners no somiarien en evadir-se. Un sistema d'esclavitud en què, gràcies al sistema de consum i d'entreteniment, els esclaus tindrien l'amor de la seva servitud". Això ho deia Aldous Huxley el 1932 i aquest és el món en què vivim la societat occidental actual. Les CUP això ho tenen claríssim. Vosaltres, 'hooligans', no. I les CUP han lligat SEMPRE el projecte col·lectiu, aquesta idea de crear un país nou, a la idea de viure en una societat millor, viure en un país millor, dotar-nos d'una vida que valgui la pena viure, sortir d'aquesta dictadura invisible i, llavors, humilment, mirar el món als ulls i pensar "la feina tot just comença". Perquè les CUP, quan siguem independents i guardeu totes les banderetes del balcó i no hi hagi qui us tregui al carrer a protestar per a res més; seguiran anant a qualsevol racó, allà on es pugui intuir que hi ha la possibilitat de canviar les coses.
D'aquí que els protectors de la dictadura d'aparença democràtica, aquesta dreta fastigosa de múltiples manifestacions polítiques arreu del món i que, a Catalunya, hem d'identificar per força amb Convergència, posin tant d'èmfasi em ridiculitzar (com a mínim), criminalitzar (normalment) o combatre (directament, en molts casos) qualsevol moviment que pugui fer trontollar les coses.
El #PressingCUP, al que heu caigut com ases, colla de 'hooligans', no és res més que una nova i reiterada manifestació del mateix. Les CUP, juntament amb tants altres sectors de la societat civil catalana que han impulsat aquest recent i esperançador procés constituent cap a una nova República, han estat imprescindibles. Ni més ni menys que qualsevol altra gent d'entitats i associacions i moviments de tots els colors possibles, és clar, però imprescindibles. Ara, però, a les portes de la recta final, les CUP molesten. Perquè si ara va de debò, si ara estem a punt de fer un país nou, cal anar molt en compte (pensen) a cuidar quina mena de país nou construïm.
Penseu realment que aquesta obsessió pel "fem un país nou però mirem quina mena de país farem" és només de l'esquerra anticapitalista? Només de les CUP? Us creieu realment que la dreta catalana no està treballant sense cessar perquè un país nou no sigui excessivament diferent al vell? Us creieu realment això de "primer la independència i després ja discutirem quin país fem entre tots"? Em foteu un riure que a vegades ratlla la pena... Que no ho veieu que això és precisament el que fan tots els altres?! Collons! Que no ho veieu que, en això de la lluita de classes, els que es pensen que la lideren i la tenen present, els marxistes, els anticapitalistes, els antisistema, són els més innocents i passerells de tots? La lluita de classes, encara que us l'hagin esborrat de l'imaginari col·lectiu, segueix existint ("jajaj, quina gràcia", oi?). La lluita de classes és diària, és constant, però no l'està duent a terme la classe dominada, la duu a terme i la lidera la classe dominadora!! D'aquí tants esforços per a no deixar-nos tenir consciencia del que som, tants esforços per aquest domini del llenguatge i els marcs de referència als mitjans de comunicació, tants esforços per construir un relat oficial, i d'aquí que els sigui tan insultantment fàcil fer o desfer el màrqueting al voltant de les CUP.
El PP o el PSOE, a Espanya, són els instruments mitjançant els quals els poders fàctics fan o desfan els relats (no us heu preguntat per què abans de permetre que PODEMOS irrompés com una onada regeneradora, han preferit repartir el pastís a quatre mans, amb Ciudadanos?). A Catalunya aquesta tasca era a mans de CiU (del què en queda ara) i, en el cas que ens ocupa, en aquesta construcció de la nova República, s'han posat ja mans a l'obra perquè aquest nou país mantingui el denominador comú de totes les "democràcies liberals" (l'explotació constant dels molts per a l'enriquiment dels pocs). I això es fa descaradament a través dels mitjans i de la construcció dels relats i els marcs de referència en què està permès pensar o dir unes coses i els que no. Ja no existeix el "que tothom pensi el què vulgui", vivim en un món en què ens hem de conformar amb un "que tothom pensi el què pugui!".
Per això, no saps com, però ara et cauen malament les CUP, i m'he de tornar a dirigir a vosaltres per donar-vos tot el meu suport del món en aquest projecte de la independència, faltaria més, però tinguem una mica més de paciència, una mica més de sentit crític i tinguem present que, o anem tots molt en compte, o aleshores sí que haurem tirat per la borda aquesta oportunitat històrica (única gairebé) de viure al país que volem viure. I això no serà per tardar uns dies més o uns dies menys en tenir un President, sinó perquè en aquesta nova República, la de tots els catalans, els independentistes de l'esquerra anticapitalista no podran deixar de ser independentistes, els haurem condemnat a seguir sent els qui voldran viure en un altre país millor.
La tercera fortuna més gran del món, segons la revista Forbes, aquest 2015, el Sr. Warren Buffett, ho té claríssim de fa anys: "és evident que hi ha una lluita de classes", diu, "i l’anem guanyant nosaltres" (ells, vaja), grandíssim fill de puta...
Comentaris