El mal preval

El mal preval. Aquesta és la lliçó a aprendre. Bé, és la lliçó a aprendre per aquells que no ho havíem fet abans. Ahir a la nit no només es va produir una injustícia en un terreny de joc, més que això, es va produir un desequilibri a l’univers. El mal va erigir-se com una nova força imperant i dominant, omnipotent i omnipresent; una força amb les qualitats que fins ara només havíem conegut reservades al bé. El mal no tenia substància. El mal no era res. El mal només era absència de bé. Però ahir es va materialitzar i va prevaler. Ahir va començar una nova era fosca en la que només podrem aspirar a obrir clarianes de tant en tant. El Madrid va guanyar la Copa. Els homes, aterrats, fugien fent cops de cap enrere, pel que pogués passar. Les dones, preocupades, pensaven què farem a partir d’ara. Els nens i les nenes ploraven i s’agafaven a les mans dels adults més propers. Fugim! Marxem! Que el mal s’ha imposat! Aquells que durant anys s’han portat impecablement; aquells que han fet de l’honor, el respecte i el bon fer una bandera; aquells que han ratllat l’excel·lència en tots els aspectes; els que han trobat la mesura, el toc, la intensitat; aquells que han estat i són un exemple a seguir arreu del món; aquells, van ser vençuts. Vençuts. Vençuts per un gran antònim sense qualitats. Vençuts per la negació de les qualitats dels primers. Anihilats per aquells altres que han utilitzat els mitjans més barroers i s’han sortit amb la seva. Si això ha pogut produir-se, ja no tenim on mirar. Ja no hi ha rumb. L’univers s’ha desequilibrat i ara l’exemple és un altre. Jo mateix, com he dit, he après la lliçó. A partir d’ara em guiaré per aquesta nova substancialitat maligne. Jo seré com ells. Ja no perseguiré l’excel·lència, deixaré el regne dels fins per passar al reialme dels mitjans. Els mitjans seran els meus fins i no tindré miraments. Prepareu-vos!