Sardà, et vas quedar a gust (@lasextatv)

La societat civil catalana, la de veritat, no la de les sigles majúscules i de minúscula representació, és una societat organitzada, inquieta, tossuda. Forma part de la nostra identitat l'organització en associacions i l'activisme persistent en àmbits molt diversos, de l'excursionisme a la política, si no és que ho barregem tot a la vegada. L'onada independentista que vivim actualment cal considerar-la, per força, un producte més d'aquesta tossuderia de l'organització popular dels catalans. L'esquerra independentista ho té claríssim. Fa dècades que d'una manera estructurada hem debatut els conceptes i les implicacions de l'alliberament nacional vinculat a l'organització popular. La verticalitat de l'independentisme, d'altra banda, també s'ha organitzat recentment, des de la manifestació de l'Estatut el 2010, aleshores sota la idea de "ei! que existim, no fotem, tenim dret a decidir alguna cosa!", fins a l'organització definitiva de la V a Barcelona. Enmig, s'ha engegat una plataforma com Procés Constituent i s'ha creat una Assemblea Nacional (ANC) amb representants i voluntaris per tots els municipis catalans que es reuneixen setmanalment pel pensar i treballar pel futur del país. Amb tot, s'ha fet 3 manifestacions com no s'han vist, pràcticament, al món sencer i en la història. S'ha forçat unes eleccions autonòmiques. S'han ampliat majories i consensos entorn del procés (corren aquestes dades dels 80%, 88% i 90%). I sembla que el convenciment de la societat civil catalana, la de veritat, està portant a una majoria social a favor de la independència. Fins i tot personatges públics que no són sospitosos d'haver treballat mai per una independència com a fi i que, encara més, no són sospitosos d'haver fet mai cap declaració a favor del procés, s'estarien pensant votar que SI (o SI-SI) ja que senten que aquest procés es vertebre des de la base i, precisament la seva voluntat de canvi en tots els sentits, és el que el fa il·lusionador i imparable.

En front de tot això, hi ha un interès descarat per part dels generadors d'opinió unionistes (nacionalistes espanyols) en fer quallar la idea que "el procés", "el reto soberanista", és una manipulació descendent, verticalitzada i treballada des d'esferes superiors de poder, per acabar, embolica que fa fort, vinculant-ho tot amb la corrupció dels nostres polítics (que existeix, com la dels seus). I en aquest context, el President Mas signa el Decret de la Consulta, TVE ni se n'adona, LaSexta, que se les dóna de cadena més àgil, progressista i innovadora anuncia una entrevista sense precedents amb l'"órdago" (així en deien la nit anterior a LaSextaNoche del president) i, amb tots els focus de llum posats, l'Ana Pastor es treu de la màniga uns prolegòmens amb Xavier Sardà on el tio es despatxa el procés afirmant que a Catalunya hem estat víctimes d'aquesta horrible manipulació corrupte que respon a interessos sospitosos de les elits catalanes. 

Sardà, et vas quedar a gust. Si ho mirem bé, ni la pregunta ni aquella resposta en aquell moment estaven gaire a lloc. Embolica que fa fort i anem construint premisses errònies per a l'opinió pública espanyola, així evitarem el xoc de trens, la frustració i la ruptura que tant us preocupa. Sardà, et vas quedar a gust.