Segon Origen

No tinc per vocació la de ser crític de cinema, ni tan sols un excessiu respecte pels que es dediquen a aquest metaconeixement que, a més, ho acostumen a fer amb llengües viperines. Algun cop he pensat en publicar, això sí, alguna ressenya (diguem-ne ressenya, més aviat) sobre pel·lícules que m'hagin agradat. I ves per on que (un no s'acaba de conèixer mai prou a sí mateix) en tornar de veure "Segon Origen", que no, no m'ha agradat gens, he sentit la necessitat d'escriure-ho. Vagi per avançat, doncs, que tinc molt respecte pel gènere, pel cinema, i sé perfectament que darrere d'una producció com aquesta hi ha molta gent, molta feina, moltes il·lusions i molt bones intencions, segur. Però és que han anat a punxar a un lloc especialment delicat per a mi (i segur per a molta gent). Han anat a tocar l'Alba.

"L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna" -recordeu?- es troba, de cop, amb la responsabilitat de posar-se a les esquenes el destí de la humanitat sencera. El "mecanoscrit del segon origen" és una lectura per a adolescents que, llegida en el moment adequat de la nostra formació, es converteix en una petita fita de la nostra maduresa i en un marc axiològic, un referent. L'Alba és una defensora, al peu del canó, de la Humanitat (en majúscules, el gènere humà) i de la humanitat (en minúscules, tot allò que hi ha de bo entre els homes i dones). L'Alba assumeix gairebé a l'instant el destí que li ha tocat viure. L'Alba educa en Dídac i l'ajuda a madurar entre l'adversitat. L'Alba assumeix un lideratge nat que sembla sortir-li dels gens. L'Alba descobreix l'amor i el sexe mentre l'explica a en Dídac i, de passada, als lectors encuriosits que, amb dotze o tretze anys, mirem pel pany de la porta què passa entre els llençols dels adults. L'Alba té claríssim, de bon començament, que no només haurà de salvar l'espècie humana amb en Dídac, sinó que se servirà de tota la història del coneixement (que també es posa com a objectiu salvar) per tal de dur a terme la seva empresa amb èxit. L'Alba serà una guerrera filòsofa, una metgessa, una enginyera, una agricultora, una mestra, una mare, una amant, una lluitadora, una portadora de l'alè vital i la força per viure que hi ha en nosaltres, l'Eva bíblica tal i com hauria d'haver estat en un món món millor, un segon món ara ja, que s'inicia en aquest "segon orígen". 

L'Alba és una puta crack, diguem-ho clar. L'Alba és un mite com a dona i, és més, per a molts adolescents que vam llegir el mecanoscrit, l'Alba era potser una de les primeres dones que se'ns presentava en la ficció totalment allunyada de les princeses fleumes que hem d'empassar-nos a tots els altres contes. L'Alba era una noia autènticament femenina perquè era autènticament humana i autènticament dona. El mecanoscrit mostrava d'una manera innocent i amb un llenguatge molt proper per a qualsevol joveníssim lector com una adolescent floreix com a dona. L'Alba una noia de quinze anys, verge i bruna. L'Alba, una noia de setze anys, verge i bruna. L'Alba una noia de disset anys verge i bruna. L'Alba, una noia de divuit anys bruna i prenyada...

Res de tot això, res del "Mecanoscrit del Segon Orígen", trobareu a Segon Orígen.