Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí​, (I) #PressingCUP

Benvolguts 'hooligans' independentistes de Junts pel Sí​,

Aquesta darrera setmana heu embogit. Esteu vivint en primera persona la frustració de veure perillar tanta feina i tanta lluita i tantes energies que heu posat en fer tantes coses aquests darrers anys, des d'accions brillants, subtils o mediàtiques, fins a un "marchandatge" grotesc, excessiu i totalment compulsiu (com oblidar "el gira-peix estelada" o "les pantufles de diumenge estelades"...?) i, en qüestió de dos dies, esteu desfermant la bogeria contra l'escorça de l'arbre més proper, que és amb el què heu anat a topar gairebé derrotats per la ceguesa: la gent de la CUP.

Pocs cops serà tan certa aquella dita que "els arbres no us deixen veure el bosc", fruit d'aquesta pressa, d'aquesta frustració, d'aquesta bogeria. Ningú us ho recriminarà, tampoc. Però anem a poc a poc, siusplau, perquè anem lluny (recordeu qui ho deia això durant la campanya?).

Esteu caient en el parany (tots els mitjans públics i privats de Catalunya ens hi estan ajudant) de creure que la CUP és responsable d'aquest bloqueig institucional (tant desagradable per tota la família que estem a favor d'un Estat Català, és evident) i de caure en el reduccionisme, cosa que us està portant cap a un radicalisme estèril, cec, i, de veritat, sense sentit.

Envoleu-vos, agafeu aire, armeu-vos de paciència i retrobem el camí que hem recorregut junts al llarg d'aquests anys perquè, això, no ha fet més que començar. No som a les portes del final d'aquest procés, sinó ben bé al començament del camí, que no fa ni dos mesos que, per primer cop a la història, hi ha una majoria independentista al Parlament de Catalunya i, per descomptat, els qui creiem en aquest projecte, no deixarem passar aquesta oportunitat. Poc a poc i bona lletra i amb un somriure, que sembleu tribunerus de Can Barça, aquells que al més mínim contraatac del contrari fan sonar una brama pessimista per tota la graderia. No sigueu aixeca-recopes que anem a per la Champions i el camí més ràpid és parar i comprar un frankfurt.

Tingueu clar que, els nous, realment, sou vosaltres. L'Esquerra Independetista fa molt temps que ho és, d'independentista. L'Esquerra Independentista fa molt temps que conviu amb aquesta frustració que sentiu ara (i de manera permanent!). Fa molt més temps que s'organitza. Fa molt més temps que té presos i imputats. Fa molt més temps que té casos de tortures a dependències policials. Fa molt més temps que aguanta estoicament la marginalització i la criminalització de les seves idees i les seves accions. Això que us fa tanta gràcia de "Oh! Que valent! L'han imputat per Queterunye!" o això de "Desobeïrem!", que ho trobeu tan folklòric, tan nou, tan "xul·lo" (eh que si!?), això fa molts anys que existeix!

Mentre molts de vosaltres ens heu fet menjar merda autonomista durant 30 anys i us heu fet un fart d'investir els presidents que us ha donat la gana (a Espanya eh!), l'Esquerra Independentista ha estat davant condemnant dia rere dia l'statu quo. L'Esquerra Independentista va demanar el NO a la constitució del '78. Va demanar el NO a l'OTAN i ara a la UE. Va rebre "somanta palos" el '92 per aprofitar el ressò de les Olimpíades i fer visible Catalunya, mentre la resta: "això no toca i mirem cap a un altre cantó". Va demanar el NO a la Constitució Europea el 2007. Va demanar el NO, fins i tot, (recordem això, per favor!) al puto Estatut de 2006 (que tant us ha encès els ànims) per no ser més que una paperassa mullada autonomista que ens hagués blindat durant dècades a l'Estat, d'haver-se dut a terme, i tots vosaltres tan tranquils (encara sort que Espanya ens ho posa fàcil i el va destruir a la vostra jeta i "Ai uix, quin doloret... sortim al carrer amb una pancarta que digui tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures perquè som al 2010 i dir independència encara ens fa una mica de susto que són paraules majors").

És cert que heu agafat una envalentonada de collons els darrers anys. És molt meritòria i la feinada que heu fet és lloable i hem deixat entre tots unes fotografies que passaran a la història. És cert que us ho heu "currat que t'hi cagues" per fer el moviment independentista més transversal, democràtic, ric i potent del que era abans, quan era a mans de quatre radicals indepes d'esquerres molt frikis que no enteníem perquè la resta de la societat no es comprometia amb l'alliberament nacional dels Països Catalans. Però això no us dóna dret a ser amos i únics jutges del destí d'aquest procés ara a 2015 i, ni molt menys, a escometre contra l'Esquerra Independentista i titllar-la de traïdora en amunt. Us heu envalentonat i encegat en dos dies i és bastant vergonyós els articles i declaracions que se senten als mitjans aquesta setmana, per no parlar de la vergonya aliena que hem de passar quan veiem els vostres comentaris (de 'hooligan total') a les xarxes socials.

Cal que feu un petit exercici de memòria sobre la política recent del país i, de veritat, que de seguida tornareu als vostres cabals.

Tirem llarg i anem a la cosa més evident: Convergència ha estat el màxim representant del peix al cove durant 30 anys i no només NO era independentista, sinó que ha actuat amb repressió activa contra el moviment independentista amb totes les eines que ha tingut a mà.

Seguim a llarg: Convergència ha governat amb el PP de José Maria Aznar a Madrid. A veure, tornem-ho a dir va... Convergència, la de Pujol a Queterunye amb Artur Mas de Conseller en Cap i la de Duran al Palace deixant-se caure per les Corts, ha governat amb el PP de José Maria Aznar (el de les privatitzacions de Telefónica, la Segona Guerra del Golf, el de "Bush is my friend", el de "el catalan en la intimidad" o el de "no nos vamos a pelear por unas chapas").

Mirem una mica més curt: Artur Mas va petar-se tot l'inici de la defensa de l'Estatut a les Corts i la primera petició de la transferència de la competència per a fer un referèndum. No recordeu la reunió unilateral en nom de Queterunye (quan era a l'oposició el tio!) amb el President del Govern espanyol en què va deixar lligat un pacte fiscal que no s'ha donat mai?? Eh! I avui en dia encara se'n vanagloria!! Encara diu: "jo em vaig reunir i vaig demanar i JO i JO i JO..."

Mes curt encara? Artur Mas va marejar la perdiu dient que a Catalunya es faria un referèndum el 2014 "SÍ o SÍ". Recordeu? Vam fer una cadena per demanar un referèndum i ell va dir que es tiraria endavant passés el què passés perquè només escoltava el poble de Queterunye. Van ser divertits aquells mesos de declaracions quan se'ls preguntava "fareu el referèndum encara que el TC el prohibeixi??" i l'Artur i l'Homs (i l'Espadaler, fins i tot!), deien aquelles coses de "béeee... 'coltimmm... nosaltres ho farem tot bé eh!, tot legal, tot serà impecable, ho tirarem endavant,...". Aleshores van fer empassar el gripau a ERC de "l'estabilitat política" (que vol dir: governo com em surt dels ous sense oposició pq pacto amb ella que em voti els pressupostos i faré el que em roti a canvi de fer un referèndum que després no faré però que et faré creure que sí que hauré fet). Arribat el 9N, van tirar enrere TOTA l'estructura necessària per a fer un referèndum de veritat, van acatar la suspensió del TC quan altres (va, pensem qui... si! la CUP!) demanaven desobeir, i van posar urnes de cartró en un referèndum que va passar a ser una manifestació més, sense cap mena de validesa vinculant (va quedar maco però eh, això si) i, a sobre, us va fer empassar que SI, que havia complert la seva paraula i que havia posat les urnes. Veieu el gripau oi? Va vendre que amb això ja podia quedar com tot un heroi quan el 9N de l'any passat NO VA PASSAR RES!! (la cara de burro del Junqueras i ERC, que han posat a la graella TOT el seu capital polític en aquest procés i que aleshores van haver de donar suport als pressupostos més sagnants de la Generalitat de Catalunya, encara va exagerar-se una mica més i no entenc com han tornat a confiar-hi, però ho han fet).

En aquest capítol del botifarrèndum cal destacar l'important paper de l'ICV (els de Raul Romeva!) que, després d'entorpir per activa i per passiva tota la idea del referèndum mateixa, igual que el PSC ("eh! Però perquè estem a favor del Dret a Decidir però de manera que no acabem de decidir mar res..."), van forçar la xorrada democràtica més gran mai vista d'incloure una doble pregunta (SI-SI, SI-NO, NO) en un referèndum per la sobirania d'un Estat perquè, si no, per ells, no tenia cap sentit el referèndum mateix "pq no contemplava tota la pluralitat d'opcions dels federalistes i confederalistes que, a Catalunya, i ja no diguem a Espanya, són un muuuunt!!" (i ara, això ja és per partir-se, surten amb què hi ha d'haver una pregunta clara, pactada i s'ha de fer el 2016... Ara si, ara es veu que ja podem fer un referèndum normal... Ara és el més assenyat... talment com si haguessin anat a dormir una nit de 2010 i haguessin despertat ara sense saber què ha passat durant aquests anys... O com si acabessin d'arribar amb el DeLorean de Back to the future).

Seguim mirant a curt? Artur Mas fa tot just un any (un any eh!!) us va fer empassar el gripau de "la llista conjunta". Va sortir en un palau de congressos "xul·líssim" amb tot un auditori entregat, un fons blau marí en plan Obama American Democracy, una Senyera solemnre i va dir (en quatre idiomes, això si), "o fem una llista conjunta o no hi ha eleccions" (aquest "tic" que té d'amenaçar constantment a tot cristo pq ell té la paella pel mànec). Recordeu quina crisi?? PSC i ICV van quedar totalment fora (si no hi eren encara) del Dret a decidir, l'aposta independentista s'anava personalitzant en el geni i figura de l'Artur i, sorprenentment, uns mesos després, ERC va tornar a empassar gripau!!! Era, ja no evident no... era "de puto calaix" que en unes eleccions en què CiU, ERC i CUP s'haguessin presentat per separat i amb punts en comú als seus programes com... no sé... a veure... per exemple... declarar la independència...?? (què? hagués molat això eh indepes?), en unes eleccions celebrades just després del 9N (el gener passat per exemple, amb allò de "el suflé"), hagués arrasat l'independentisme! Ara seríem molt per sobre dels 72 diputats. Però "ei! 'coltim! que les enquestes donaven una caiguda en picat de CiU i a més encara arrossegàvem el Cerillo entre les files i no hi havia ous a posar "declaració d'independència al programa" i clar... no fotem... fem una llista conjunta i els Convers ens marquem el tanto de nou però ben dissimuladet i que no faci pupa"... (un detall: CiU el 2010 tenia, ella sola, 62 diputats... "puta mare nanos...!").

Seguim a curt i ens quedem allà mateix si voleu, en aquell American Democracy Fashion Style Speech... No recordeu el discurs de Mas quan va llançar la proposta de la llista unitària?? "Jo puc encapçalar la llista però també la puc tancar" (deia), "perquè ningú és imprescindible" (deia), "pq, si cal, pel país, jo faig un pas al costat i que el poble de Queterunye parli" (deia).

Ara no, ara resulta que ell és un actiu polític imprescindible, un eix sobre el que gira tot el procés i sense el qual sortiríem tots desperdigats per la galàxia sideral i tot se n'aniria en orris...

Ei, però anem més curt, si és que podem anar aquí mateix eh! Que no heu viscut el dia a dia d'aquesta darrera campanya electoral?? Ostia! On éreu les dues setmanes abans del 27S collons??? O sigui, a part de penjar fotos i eslògans al Facebook vau escoltar una sola paraula del que s'estava dient durant la campanya??? Que no heu sentit a la CUP dir per activa i per passiva que a MAS, per tot el que ja s'ha comentat ara i per tantíssims altres motius (que la CUP no es va cansar de repetir), no el votarien MAI com a President del Govern?

Clar, a l'hora de comptar vots i escons, a la CUP la sumeu ben ràpid... "som 72! som el 48% dels votants!"... però en canvi, el contingut polític, el sentit i essència d'aquests 10 escons que us poseu "a la saca" amb tanta facilitat per proclamar als quatre vents que "som una majoria absoluta qualificadíssima amb un mandat democràtic clar", això no us interessa per a res (clar, com que a durant la campanya estàveu convençuts que tindríeu majoria absoluta sense la CUP, per què molestar-se a escoltar l'Esquerra Independentista, no? Si total... No?

És el que passa quan fas els càlculs a partir dels resultats de les eleccions anteriors amb tots els partits presentant-se per separat (la cosa apuntava als 80-90 escons) però després confies a cegues amb la gran POCTLLA de la llista conjunta que us ha fet menjar l'Artur Mas....

En fi, tornem-hi, Artur Mas torna a plantejar un artefacte polític dels seus (fem una llista en què vaig de 4 però seré president i me la suda què digui la CUP pq traurem una majoria que t'hi cagues), ERC torna a empassar gripau quan podria haver estat al capdavant de tot plegat (ja en porta 3 de gripaus ben grossos), l'ANC, Omnium i l'AMI s'afegeixen a la proposta i aporten el toc necessari de "aquí estem la societat civil plural i en moviment no us penseu que el govern estarà ple de convergents... encara que a la pràctica farem president a Mas i està per veure la resta del govern que, ja us avancem, no posarem en mans del Lluís Llach pq el pobre ha de tornar cap a Mali aviadet...", i, mentrestant, la CUP ja pot anar dient missa perquè no els necessitem per a res més que per sumar-nos escons a cegues i, a més, "què coi!", "si són molt macos i diuen frases molt guais i fan allò de dir cites d'autors que ens fan quedar de que llegim un llibre a vegades i són realment mooooolt coherents amb tot el què diuen, i fan bones audiències quan els portem a RAC1 amb el Basté i..." Ara, escoltar una sola paraula del què diuen no cal... Per què? Si total... "Som els amos de EL PROCÉS TM"...

Doncs res, aquí estem. Hem empassat autonomia per un tub. Hem empassat governs de dretes, repressió i criminalització. Hem sigut uns frikis durant dècades per ser independentistes. Hem hagut de veure com Convergència s'apoderava d'un moviment nascut i crescut al carrer i a l'Esquerra. Hem hagut de fer cadenes i jocs d'esplai indepes molt frikis de tota mena durant cinc anys. Hem hagut de defensar en converses que "si, ja sé que sona estrany però vaig a fer el capullo al carrer cada 11 de setembre envoltat de convergents dels collons però perquè el projecte que tenim entre mans és de tots i sempre hem necessitat eixamplar la base social i hem de ser al costat d'aquesta gent". Hem empassat llista unitària. Hem empassat un retard d'un any sencer amb el procés totalment aturat perquè el Sr. Mas s'acabés de decidir a convocar eleccions plebiscitàries ("President! Posi les urneeees!!" recordeu?). Hem hagut d'aguantar la mirada condescendent de "que monos que sou els anticapitalistes i les coses tan gracioses que dieu i us volem ben a propet per sumar-vos no sabem encara si en vots o escons...". I ara que ho tenim a tocar, ara que som al Parlament de Catalunya amb majoria absoluta, ara que una formació com la vostra, JUNTS PEL SI, té en el seu si (rodolí!) tota una gamma i un espectre gegant i representatiu de la pluralitat del país, ara que tenim a la punta dels dits activar un pla de ruptura de veritat amb l'Estat Espanyol, pactar un govern independentista i iniciar un procés constituent de collons amb el suport passat per les urnes de 2 milions de persones (repetim-ho això siusplau: 2 milions de persones!!! Que omplim el Camp Nou 20 vegades eh!!!)... Ara resulta que TOT passarà per si Artur Mas és president i que és l'Esquerra Independentista la qui (éh! literal eh!) "la que està enrocant el procés!"

Tornareu a empassar gripau? De veritat?? De debò que amb tota aquesta perspectiva és la CUP la que està encallant el procés constituent de Catalunya?

Heu embogit. Heu passat una setmana de nervis i heu anat a xocar i a descarregar la vostra ira amb l'arbre que teníeu més a prop, el que comparteix totes les arrels i beu del mateix sòl, els vostres amics, els vostres còmplices, els vostres companys de viatge: l'Esquerra Independentista. Aquells que SEMPRE hi han sigut quan se'ls ha necessitat, aquí i al costat de tants altres pobles arreu del món. Us heu desesperat perquè, en una setmana, no s'ha pogut cantar els segadors solemnement a la Plaça Sant Jaume i us en moríeu de ganes perquè sou uns 'hooligans' frikis bastant graciosos. Però tranquils, de veritat. Agafem perspectiva tots plegats i respirem. Mirem el bosc sencer. Som 2 milions de persones i queden moooolts dies per arribar a acords (més enllà que aquest escenari es podria haver previst abans, Junts x Si podria haver deixat la seva supèrbia a part i haver pensat en l'escenari aritmètic parlamentari en què realment necessitava els vots de la CUP i podria haver tingut preparada una alternativa per aquest cas... però en fi...). Que corri l'aire! Posem a Artur Mas en un segon pla, siusplau, deixem d'empassar tots i cada un dels gripaus que ens ha anat servint a taula. Entenguem que hi ha un escenari diferent, un escenari en què JUNTS PEL SI té 62 escons (no 72, sinó 62) i que, per tant, agradi o no agradi, no té en exclusiva el mandat democràtic de la Independència de Catalunya. El mandat hi és, està clar, però és un mandat que porta una càrrega cap a l'esquerra anticapitalista, perquè és un mandat que necessita escoltar què té a dir la CUP (escoltar de veritat, no com fins ara colla de tarats de les activitats d'esplai i la barretina), no només apropiar-se dels seus vots i escons sinó entendre el sentit que existeixin.

No és proporcional l'esforç polític que es demana a la CUP quan es diu "no els costaria res investir a Mas" amb què significaria per a JxSI fer el gest polític de dir "posem a tal persona de president i a Artur Mas de vicepresident o Conseller en Cap". No és comparable. La CUP no està encallant la investidura, sinó que aquesta investidura, la d'un president del Procés Constituent, està permanentment encallada des de fa més d'un any pel mateix Sr. Mas.

La CUP no ha provocat "aquesta situació de bloqueig" (que diuen els Convergents a la ràdio tot el dia...). La CUP simplement existeix, tal com és, amb les seves idees, i hi té tot el dret.

Clar que els de la CUP us ho sabran explicar molt millor que jo...

*      *      * 

---> Llegir la segona part