A propòsit d'Haití

L’Arnau és un nen de 6 anys amb el que comparteixo veïnat. Porta de corcoll el jardiner de la comunitat perquè el seu joc preferit és passar hores investigant els inescrutables camins de la geologia, tot creant i destruint, fent ús dels elements que la naturalesa li proporciona. Fa camins a la sorra, crea rius i preses amb aigua, aixeca muntanyes i forada valls. S’està construint un petit paradís de somnis de 4 metres quadrats, alguna cosa així com “ArnauLand”. Però a “ArnauLand” hi viuen centenars d’animalons que van bojos suportant les inclemències del terreny i no queden exempts dels jocs del seu creador. I és que l’Arnau, que està fent un curs accelerat d’etologia animal, no té compassió de les seves víctimes, que fa anar de corcoll pel bé de la seva ciència particular. La terra no ens depara un destí més digne quan ens colpeja amb catàstrofes naturals. Som formiguetes a “ArnauLand”.

Haití ha rebut un cop molt fort per part de la naturalesa, però davant una catàstrofe de tals magnituds no podem esperar que aquesta ens tracti amb la dignitat que ens mereixem. Per molt morbós que pugui arribar a ser pels mitjans de comunicació, no podem perdre de vista que som éssers humans, no formiguetes. Haití necessita molta ajuda material, però també necessita dignitat i no ens podem desentendre d’aquesta tasca humanitària. I és que la dignitat té moltes formes. No només és un dret individual, no només és tenir una vida digne, també és tenir una mort digne i també és poder mantenir una esperança col·lectiva digne. El terratrèmol ha enfonsat l’Estat d’una manera material, no podem permetre que els Arnaus del seu voltant l’enfonsin ara políticament... [...]