Tecnologia o atzar

Darrerament s'ha parlat de la possiblitat de millorar la tecnologia al voltant del futbol per tal solucionar aquestes disputes que després passen a la història com els grans errors dels àrbitres. El mateix Platini deixava clar l'altre dia ("prefiero emplear el dinero de la tecnologia en el futbol base") que no valia la pena fer una inversió milionària per solucionar un o dos gols fantasma a l'any. No és només una qüestió econòmica, em sembla.

L'esport mateix, el futbol mateix, hi està en joc. I és que avançar pel camí de la tecnologització de l'arbitratge del futbol seria seguir les tesis Mourinhistes segons les quals els errors dels àrbitres no formen part de l'esport mateix i són agreujants o atenuants dels mèrits o demèrits dels equips que es disputen els títols. A mi "me daria de vergüensa" precisament de no comptar amb els errors dels àrbitres. Formen part d'aquest esport, de l'atzar, de les jugades que es veuen i de les que no es veuen i, a més, són la prova empírica damunt del terreny de joc que durant l'estona del partit pot passar qualsevol cosa. Si tecnologitzes cada jugada, cada situació, si poses un ull de falcó a cada passa que fa un jugador, aleshores guarda't de no venir ben equipat amb un bon sistema de normes que reguli el batibull que descobriràs quan apropis l'ull a la lupa. L'àrbitre és la mirada a ull nu. La màquina és la mirada lògica, sil.logística, que no admet error i necessitarà un sistema de normes molt més complex per poder jutjar què està passant. Ja no és només una suma de diners, és el futbol mateix el que està en joc i, per més Mourinhos que vinguin, seguirà essent un joc d'errades, nostres, seves i dels àrbitres, i per molts anys!