Nova regulació al Consell General del Poder Judicial

Sobre la Llei Orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma de la LOPJ, per la qual es dóna una nova regulació al CGPJ. [1] [2]

La Llei Orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consejo General del Poder Judicial (a partir d’ara CGPD), per la que es modifica la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial, suposa canvis considerables en el procés de designació dels vocals del CGPJ. Canvis que afecten, no tant en la designació realitzada pel parlament, com en la presentació de candidatures per part dels membres de la carrera judicial interessats. La nova llei de 2013 deroga per complet el segon títol del llibre segon de la llei de 1985 i hi afegeix un llibre vuitè que en substitueix el contingut material, de manera que substitueix, gairebé exclusivament, aquest procediment de presentació de candidatures i d’elecció. Així, mentre la llei de 1985 era molt més concisa en la descripció d’aquest procediment (article 112) pel que es limitava a descriure el sistema d’elecció de les candidatures presentades pels mateixos jutges i magistrats, la nova llei dedica dos articles (574 i 575) als requisits per a presentar aquestes candidatures al parlament per després procedir a la seva elecció. Si bé, doncs, per a la composició final dels vocals, es manté la proporció de 12 vocals escollits d’entre els jutges i magistrats i 8 vocals provinents d’altres esferes de la professió jurídica i la designació paritària entre el Congrés i el Senat, pel que fa el procediment de presentació de candidatures s’estableix un sistema d’avals diferent (article 574) i uns requisits per formalitzar la candidatura (article 575). La llei de 1985 establia un sistema de repartició ponderat entre les candidatures que podien provenir de les diferents associacions de jutges i magistrats i les presentades per lliure, a raó proporcional entre els membres que en formaven part (article 112.3) i deixava a disposició de les mateixes associacions la formulació d’aquestes candidatures (article 112.3.c). La nova llei estableix en dotze el límit d’avals que cada associació, jutge o magistrat pot formalitzar (article 574). D’altra banda, els jutges o magistrats que ara vulguin presentar la seva candidatura, disposen d’un mes i han de presentar un escrit al president del Tribunal Suprem (a partir d’ara TS) manifestant la seva intenció de concórrer a aquesta elecció i una memòria justificativa de les línies d’actuació que creu més adients pel CGPJ (article 575).

El nombre i repartició dels vocals a escollir pel parlament presenta algun canvi en qualitat, no en quantitat. Tant a la llei de 1985 com a la llei de 2013 el Congrés i el Senat han d’elegir 10 vocals a cada cambra, vint en total, dels quals dotze han de provenir de les candidatures de la carrera judicial i vuit d’entre altres professionals amb mèrits suficients. La diferència és que la nova llei especifica que, dels dotze vocals primers, tres han de ser magistrats del TS i tres més han de ser magistrats amb més de vint-i-cinc anys de carrera (article 578). D’altra banda, s’afegeix un canvi substancial pel que fa les possibles motivacions dels candidats en definir les incompatibilitats dels vocals en el capítol dedicat al seu estatut. Es passa de definir la completa incompatibilitat pel que fa la realització de qualsevol altre professió pública i privada i l’absoluta dedicació a la tasca encomanada en el CGPD (LO 6/1985 art. 117.1), a fer-la compatible i no exclusiva (LO 4/2013, art. 579.1).

Ateses aquestes consideracions, sembla que s’ha passat a un sistema un xic més rígid per a l’elecció dels vocals del CGPD i amb una vocació d’emfatitzar un enfocament més meritocràtic i restringiu cara les possibilitats de la seva elecció, pel que, a la pràctica, es podria haver aconseguit canviar lleugerament el perfil dels candidats i, per tant, manipulat materialment el sentit democràtic que aquesta elecció resideixi en el si del parlament, que no és altre que garantir la llibertat i la igualtat i la proximitat a la voluntat popular (expressada al parlament), del govern del Poder Judicial. I és en aquest sentit que no es fa senzill valorar si aquest nou sistema, en comparació amb el de 1985 o, fins i tot, altres possibles, és més avantatjós, qüestió que abordarem tot seguit.

La configuració del CGPJ i, per tant, la naturalesa del govern del Poder Judicial, ha sofert, amb aquesta, tres modificacions definitòries substancials. La Llei Orgànica 1/1980, de 10 de gener, en fixava la seva creació en democràcia i establia, en el Títol primer, Capítol segon (articles 7 a 25), una elecció mixta per part del parlament (vuit vocals d’entre professionals de prestigi) i els mateixos membres de la carrera judicial (dotze vocals d’entre el cos de jutges i magistrats). La llei de 1985, com hem vist, fixa l’elecció parlamentària dels vint vocals i, finalment, la llei de 2013 en delimita el marc procedimental en la presentació de candidatures. En aquest sentit, s’ha vist una evolució clara cap a un major apropament de l’organisme de govern del Poder Judicial cap al poble, representat en les cambres del Parlament, en detriment del grau de separació del Poder Judicial però afavorint el control parlamentari del seu govern, principi inqüestionable en la doctrina del parlamentarisme de tradició europea i que no es posa en dubte quan es tracta del control parlamentari del Govern de l’Estat. Es podria pensar que aquest apropament del Poder Judicial al parlament pot malmetre la independència dels jutges i, per tant, el principi de la separació de poders [3], però els principis del sistema parlamentari que busquen encertadament els equilibris i controls dels poders fàctics per part del poble emfatitzant la centralitat del parlament són una major garantia de la salut democràtica del Poder Judicial que, d’altra banda, té garantida la seva independència en la seva pràctica jurídica, en l’exercici com a poder judicial, ja que el control parlamentari no es fa sobre la jurisprudència sinó sobre el Govern (l’executiu) del Poder Judicial [4].

A tenor d’aquests principis democràtics parlamentaris considero més avantatjós aquest sistema però, amb això, no s’accepta la totalitat dels preceptes d’aquesta nova llei, simplement es fa esment d’una evolució que sembla positiva respecte la llei de 1980 o la possibilitat del control nul del Govern del Poder Judicial en seu parlamentària. Els retrets a la reforma operada anirien en la línia del que hem esmentat en tractar la qüestió anterior: i és que podria ser que s’estigués manipulant en un sentit concret el perfil dels jutges i magistrats que podrien optar a ser candidats. En aquest sentit, no em sembla avantatjós el nou sistema, que facilita l’accés al Govern del Poder Judicial a un perfil de candidats a l’empara de l’argument de la meritocratització. Semblaria millor, doncs, per la salut democràtica de l’organisme, un sistema que tornés a la exclusivitat de la tasca de Govern i establís de nou les incompatibilitats amb el desenvolupament d’altres càrrecs (per reserva de la plaça pública, per situació de Serveis Especials, etc.) i no deixés marge a la sospita del vici exterior en aquest òrgan de govern. D’altra banda, un sistema menys rígid pel que fa els requisits dels dotze vocals escollits i la seva presentació de candidatures, per tal que noves generacions de magistrats, potser no amb vint-i-quatre anys d’experiència però si amb deu o quinze anys, no condicionin tant la configuració final de l’equip de govern.

Per últim, l’aprovació d’aquesta reforma planteja un altre repte, un cop més, pel que fa l’ordre constitucional de l’Estat espanyol, que no queda resolt en el text definitiu de la Llei Orgànica. La reforma no incorpora la voluntat d’apropar el govern del poder judicial a les Comunitats Autònomes i no estableix mesures perquè el par de les funcions del CGPJ es duguin a terme des d’òrgans descentralitzats. És més, amb això, a la vegada, incompleix preceptes dels Estatuts d’Autonomia d’algunes de les comunitats (a Catalunya, sense anar més lluny).

La posició del Partit Popular, expressada pel Sr. Barreda de los Ríos, i del mateix Ministre de Justícia, Sr. Ruiz-Gallardón Jiménez, en la defensa del projecte de llei en seu parlamentària [5], aparca la qüestió de la descentralització del Govern del Poder Judicial per dues raons, una de caràcter formal o processal i l’altre de caràcter material. Per un cantó, consideren que aquesta no és una qüestió a tractar en la tramitació d’aquesta llei, ja que el projecte de llei només pretén modificar el sistema d’elecció dels vocals del CGPJ, no la forma o la composició i distribució del mateix, qüestió que emplacen a tractar posteriorment en els futurs debats per a l’aprovació d’una nova Llei Orgànica reguladora del Poder Judicial en la seva totalitat. D’altra banda, atenent a la literalitat del text de la Constitució de 1978, en el seu article 122, interpreten que no seria constitucional transferir les competències del CGPD ja que aquest queda fixat com l’únic òrgan de govern amb potestat governativa del Poder Judicial.

Evidentment, el Tribunal Constitucional hauria d’analitzar aquesta qüestió però, en realitat, no sembla incompatible la descentralització d’aquest poder a favor d’altres organismes autonòmics. A més, com recorda la diputada Surroca i Comes (CiU) cap el final del debat, el mateix CGPJ ha demanat de manera expressa que s’abordi aquesta qüestió en aquest moment, no més endavant, de tramitació parlamentària d’aquesta mateixa llei. Al que afegeix que ja hi ha actualment set Estatuts d’Autonomia que recullen l’existència d’aquests òrgans, als que se’ls ha de donar funcions. A Catalunya, el Capítol segon del Llibrer tercer (articles 97 a 100), regula aquesta existència. Per no dir que, sense entrar en contradicció amb l’article 122 CE quan expressa que una Llei Orgànica ha de regular l’elecció dels vocals del CGPJ (precisament en aquest context i no en un altre, doncs), ja és vigent a Catalunya, segons l’article 180 de l’Estatut d’Autonomia, la indicació que la Generalitat de Catalunya ha de participar en la designació dels membres del CGPD, pel que s’estaria obviant un article vigent d’una Llei Orgànica estatal vigent.

La llei, doncs, no incorpora aquesta voluntat expressada per varis grups en la tramitació del projecte de llei (el Sr. Olabarría Muñoz, del PNB, també en fa referència) i s’aprova per la majoria absoluta que ostenta el grup dels populars aquesta legislatura.

---------------------------------------------

[1] La versió de la LOPJ vigent abans de la reforma de 2013 es pot consultar a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Anterior/r31-lo6-1985.html

[2] Debat de totalitat publicat al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, X legislatura, núm. 106, de 18 d’abril de 2013, corresponent a la sessió plenària núm. 100, de l’esmentada data. Accessible a: http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-106.PDF

[3] En aquest sentit s’expressa la parlamentària Rosa Díez (UPyD) en la tramitació parlamentària de l’aleshores projecte de llei en la sessió del 18 d’abril de 2013, jugant amb aquest equívoc populista de passar per sobre l’anàlisi conjunt del significat de la separació de poders i la independència dels jutges per tal de buscar, clarament, la repercussió mediàtica de la lluita per la independència dels jutges, paraules que ressonen molt en seu parlamentària però que es poden rebatre fàcilment.

[4] “[...] la independencia de los jueces está en la jurisdicción, no está en el Consejo General del Poder Judicial...” respon Gaspar Llamazares (IU) en la seva intervenció en el mateix debat.

[5] Debat de totalitat publicat al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, X legislatura, núm. 106, de 18 d’abril de 2013, corresponent a la sessió plenària núm. 100, de l’esmentada data. Accessible a: http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-106.PDF