"Per terra, mar i Twitter": el descontrol del quart poder

La política ha descarregat tot el seu pes als mitjans de comunicació, de manera que els discursos dels qui es postulen per accedir a càrrecs de representació pública s'han adaptat a l'espectacle mediàtic per tal de provocar atacs llampec discursius. El que ja es coneix, irònicament, com l'atac per “terra, mar i Twitter”.

L'articulació de discursos tradicional, la que podien dirigir els partits a les seves bases, es fonamentava en l'accentuació dels programes ideològics. Les campanyes servien per decantar la balança, per dirigir-se als indecisos, per motivar el propi electorat a sortir de casa. Exaltació dels propis colors i bandejada d'un parell de draps bruts del rival per assolir els objectius electorals fixats.

Els discursos han agafat volts més elevats i han adquirit una complexitat que, realment, escapa als ciutadans. Paradoxalment, ara que és més fàcil que mai accedir a tota la informació que vulguem, és impossible estar permanentment a l'alçada o tenir la perspectiva suficient per tal de valorar correctament què està passant al nostre entorn polític immediat (o llunyà) i poder prendre decisions lliurement i amb la informació suficient. 

Passem de creure acríticament allò que ens diuen els nostres, perquè estem mentalment predisposats a reforçar les nostres pròpies creences, mentre posem en un dubte hiperbòlic tot allò que ve d'altres entorns. L'excés d'informació, el filtre amb què ens arriba la informació i la nostra incapacitat de seleccionar la informació, és un assalt als valors democràtics fonamentals: sense informació veraç i capacitat de decisió informada no hi pot haver democràcia.

En aquest context, és interessant observar que l'articulació dels discursos polítics ja no va dirigida a fer-nos apostar o veure amb bons ulls al nostre "lluitador". Ja no es dediquen tants esforços a l'afirmació de les pròpies idees. Ara es dediquen esforços, més a viat, a construir el "ring", delimitar els marcs en què es poden dur a terme els debats, portar la "lluita" a terreny propi i generar les barreres d'entrada i sortida del terreny de joc.

El quart poder és ara la fixació de conceptes, la construcció de marcs axiològics, encara que sigui en detriment de la veritat.