Contraris (refractaris), compteu-vos!

Aquests dies he sentit que els catalans refractaris o contraris a la independència no tenen incentius per votar "NO" i que, en tot cas (encara que volguessin protestar contra l'immobilisme del PP, per exemple) no volen contribuir a elevar la participació i legitimar el "SI".

S'estén la tesi que la participació és la clau de la legitimitat d'aquest referèndum (error greu, perquè...) així, els partidaris del "NO" en tindrien prou de no fer res, ni tan sols manifestar el seu vot, per vèncer el "SI".

En condicions "normals", la participació no podria determinar el resultat del plebiscit, de fet mai és així, ja que s'afavoriria l'opció negativa. En un referèndum no es busca que el "SI" sigui capaç de superar l'abstenció, el blanc, el nul i el "no", de la mateixa manera que no se'ns acudiria sumar-los a l'opció afirmativa.

L'única lectura vàlida en una consulta popular és la quantitat de vots positius contraposada a la quantitat de vots negatius, però és evident que no gaudim de condicions "normals" i n'hi ha que se saben forts i en una posició avantatjosa, la de la tirania imbatible per omissió.

Els catalans refractaris o contraris a la independència haurien de tenir l'incentiu de la honestedat i els valors democràtics per participar i votar "NO", mesurar-se definitivament en front dels que volem votar "SI", i respectar el resultat. No tant per legitimar-lo (que també), sinó per sortir d'aquest estat passiu-agressiu de la imposició per omissió i entendre, d'una vegada, que aquest interminable procés només pot acabar així: quantificant els contraris a la independència (és el "NO" que no s'ha mesurat mai; els partidaris ja ens hem comptat, recomptat i gigafotografiat desenes de vegades).