Asincronia

Un dels llegats principals de la revolució industrial, capitalista i de consum és la vida urbana i a ritme d'un metrònom: "tac, tac, tac, tac, tac, tac"... 

Tots a la una. 

Ens llevem, produïm, consumim i a dormir: "tac, tac, tac, tac". 

Tots junts. 

Treballem cinc dies i en descansem dos: "tac, tac, tac, tac". 

Tots alhora. 

Arrenquem el curs, un parell d'aturades i, per fi, vacances: "tac, tac, tac, tac". 

Al compàs. 

Naixem, ens eduquem, treballem, ens jubilem, morim: "tac, tac, tac, tac".

Ens aturem tots a l'autopista els mateixos dies, les mateixes hores: posa primera, posa segona, punt mort. També practiquem la lluita de colzes per seure al tren i no suar drets. En aquest restaurant no hi ha taula, hauríem d'haver reservat. Si demanem hora, ens podem casar en un any. A l'agost, aquí, no s'hi pot estar: "tac, tac, tac, tac".

I ho fem a gust, per aquell moment d'amor, per aquell èxit professional, per aquell àpat a la platja, per una llàgrima i un pèl eriçat, per la innocència d'un infant, perquè encara sort alguns tenim salut.

El valor dels diners l'entenem de seguida. Són limitats. Veiem qui en té més i qui en té menys. I que en seria de just si aconseguíssim revertir els fluxos de les classes extractives: redistribució. Però hi ha una altra forma de distribució de la riquesa, més subtil, menys evident: el temps i l'espai, que també són limitats. També n'hi ha qui en té més, o de millor qualitat, i qui en té menys, o de pitjor qualitat.

L'asincronia aplicada als mitjans de producció, als circuits de consum, a l'extensió de la població pel territori i a la vida familiar, també és una forma de distribució de la riquesa. Un treballa quan un altre descansa, un surt quan un altre es queda. Repartim els serveis arreu del territori.

Paradoxalment, només es pot assolir la redistribució de l'espai i el temps, tendir cap a una vida més lenta, menys urbana, més asíncrona, a partir de la mateixa redistribució de la riquesa, a partir de l'avenç en drets laborals, tecnològics, socials i territorials. Potser un nou objectiu per una nova lluita de classes urbanes.

"Tac, tac, tac, tac, tac, tac".