Delegació de competències de l’alcaldia en un gerent: límits i possibilitats en l’àmbit local

En l’organització dels ajuntaments, la figura de l’alcalde concentra un conjunt rellevant de competències executives. No obstant això, la complexitat creixent de la gestió pública ha portat a incorporar figures directives professionals —com els gerents— que plantegen una qüestió jurídica recurrent: pot l’alcaldia delegar competències en un càrrec no electe perquè dicti resolucions?

La resposta és afirmativa, però amb matisos importants.

1. La regla general: delegació en òrgans polítics

La normativa bàsica de règim local, especialment la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, preveu expressament que l’alcalde pot delegar atribucions en tinents d’alcalde, membres de la Junta de Govern Local i regidors (art. 21.3). Això reflecteix una concepció clàssica de la delegació vinculada a càrrecs polítics electes.

Per tant, la delegació en personal no electe no és la via ordinària prevista per aquesta norma.

2. El paper del personal directiu

Tanmateix, l’evolució de l’administració pública ha incorporat el personal directiu professional, regulat a l’article 13 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Reial decret legislatiu 5/2015). Aquesta figura permet atribuir funcions de direcció i gestió a perfils tècnics qualificats, com els gerents municipals.

Ara bé, aquest marc no atribueix per si mateix potestats resolutòries: aquestes han de derivar d’una atribució específica o d’una delegació formal.

3. La delegació com a instrument jurídic general

La Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, estableix el règim general de delegació de competències (art. 9), permetent que els òrgans administratius deleguin en altres òrgans de la mateixa administració, sempre que la delegació sigui expressa, es publiqui i no afecti competències indelegables.

Aquest precepte és clau per entendre que, en determinades configuracions organitzatives, es pot articular una delegació funcional cap a òrgans directius, sempre que tinguin reconeixement formal dins de l’estructura administrativa.

4. Forma dels actes: no són decrets “propis”

Quan un gerent actua per delegació, no dicta decrets com a titular originari de la competència. Els actes s’entenen jurídicament dictats per l’alcaldia, però signats pel delegat.

Per això, la fórmula correcta és:

“Per delegació de l’Alcaldia (Decret núm. X de data X)”

Aquest element formal és essencial per garantir la validesa de l’acte, d’acord amb la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú.

5. Límits materials

No totes les competències són delegables. Queden excloses, entre d’altres:

• funcions de direcció política

• atribucions indelegables per llei

• determinades potestats amb especial transcendència

A més, la delegació ha de ser coherent amb la normativa autonòmica, com el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003).

6. Conclusions

En definitiva, l’alcaldia pot articular mecanismes perquè un gerent dicti resolucions, però:

• no es tracta d’una delegació típica prevista directament a la normativa local bàsica

• requereix cobertura organitzativa i formal adequada

• els actes s’entenen sempre dictats per l’òrgan delegant

• i s’han de respectar els límits legals de la delegació

Aquesta configuració respon a una tensió habitual entre el principi de direcció política i la necessitat de professionalització de la gestió pública, que els ajuntaments han anat resolent mitjançant fórmules organitzatives cada cop més flexibles.