Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

paüm'n

En aquest espai dono a conèixer pinzellades dels meus interessos a través d'articles d'opinió, relats curts o petits treballs sorgits de la meva experiència professional i acadèmica. Tot i l'eclecticisme evident, veureu que hi parlo sobretot de Filosofia, de Política i de Dret però que me'n vaig per les branques...

L'amor consum II

d’agost 20, 2008

Potser som éssers massa dèbils que ens hem quedat sense eines per realitzar una cosa massa gran i profunda per nosaltres: l’amor. A l’era de la tècnica ens hem quedat sense tècnica per estimar. Curiós… Sembla mentida...

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

© 2025 Pau Mogas López-Nieto, segons l'establert al RDL 1/1996, Refundido LPI

Pau M.: Sabadell, Catalunya

Accedeix al perfil

Arxiu

2025 1
- 08 1

2020 3
- 04 2
- 03 1
2019 9
- 07 1
- 06 6
- 05 1
- 01 1
2018 3
- 12 1
- 04 1
- 03 1
2017 8
- 08 1
- 07 1
- 06 2
- 05 2
- 04 1
- 01 1
2016 14
- 12 1
- 11 3
- 10 1
- 05 1
- 03 5
- 02 2
- 01 1
2015 19
- 12 3
- 11 2
- 10 1
- 09 3
- 08 4
- 06 4
- 05 1
- 04 1
2014 4
- 10 1
- 09 3
2013 14
- 11 3
- 10 2
- 07 1
- 05 3
- 04 1
- 02 1
- 01 3
2012 4
- 12 1
- 11 1
- 09 1
- 04 1
2011 4
- 06 1
- 05 2
- 04 1
2010 3
- 05 1
- 03 1
- 01 1
2009 4
- 12 2
- 08 1
- 06 1
2008 4
- 12 1
- 09 1
- 08 2
  - L'amor consum II
  - De l'amor consum
2007 3
- 09 3
2006 1
- 12 1

Mostra'n més Mostra'n menys

Etiquetes

1 d'octubre
Absolutisme
Administració Pública
Amor
Antropologia
Arrendaments
Article 155
Autodeterminació
Autogovern
Autonomia

Mostra'n més Mostra'n menys

Els meus Tweets

Tweets by paumogas

Entrades populars d'aquest blog

Exercici de lògica (article 2 de la Constitució espanyola)

de juny 01, 2017

L'article 2 CE deixa perplex, per ser un exemple de pleonasme i oxímoron en una sola frase. Diu: " La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas ". Una nació indissoluble, unitària, pàtria comú, indivisible, però que reconeix el dret a tot el contrari. Quedem-nos amb la primera part: " La Constitución se fundamenta en [...] ". El que es desprèn de la seva literalitat és que la Constitució es fonamenta (pren sentit, adquireix raó de ser, se sustenta) en un fet que es pretén empíric: " la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles ". Una cosa propera, posem un primer exemple, a dir que " la constitución se fundamenta en la amable amabilidad de la gente ". Doncs bé, si la...

Seguir llegint --->

Procediments o vies d’accés a l’autonomia establerts per la Constitució espanyola

de maig 02, 2013

Després de la mort de Franco l’any 1975, l’Estat espanyol es trobava en front de dos reptes de grans dimensions: la transició cap a una forma d’Estat democràtica i la solució de problemes històrics, com l’encaix de les diferents regions -i nacions- i el respecte a les seves idiosincràsies (Alcántara y Martínez, p.121). La falta de consens previ entre les idees més uniformalitzadores i les més descentralitzadores va comportar que els primers acords de la transició agafessin un rumb més proper a la indefinició, fins el punt que la qüestió territorial i de divisió vertical del poder assolí un caràcter obert i contradictori com a resultat d’aquesta manca de consens entre dues concepcions contraposades. No cal més que observar el redactat absurd (pleonàstic i oximoriós) de l’article 2 CE quan diu que “ la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las n...

Seguir llegint --->

"Risc operacional" en els contractes de concessió d'obres i serveis

d’abril 15, 2020

La nova Llei de Contractes del sector públic [1] (en endavant, LCSP) introdueix la tipificació dels contractes de concessió d’obres (article 14 LCSP) i de concessió de serveis (article 15 LCSP), de manera que aquests passen a complementar l’elenc de contractes típics tradicional: obres, serveis i subministraments (i mixtos). La «concessió», en contraposició al «contracte públic», ha estat objecte de controvèrsies al llarg del desenvolupament de la normativa contractual al sí de la unió europea i en transposició als estats membres. N’és un fidel testimoni el quart apartat del treball de Huergo Lora (Huergo Lora, 2017) .

Seguir llegint --->

Sobre la Sentència del Tribunal Constitucional 103/2008, d’11 de setembre i les possibilitats per a Catalunya

de maig 02, 2013

Existeix la possibilitat constitucional que el govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament Català pugui convocar un referèndum d’àmbit autonòmic, però implica una voluntat política totalment inesperable per part de les institucions estatals i una temporalitat en el procés insuficient per a satisfer les necessitats de la població en la conjuntura actual. De no ser per aquesta manca de voluntat política, es podrien arribar a distingir fins a quatre vies constitucionals que requeririen una certa laxitud interpretativa –no pas sortir del marc constitucional- per part dels òrgans competents que, pels antecedents que trobem en sentències com la STC 103/2008, d’11 de setembre, no es pot esperar que s’arribin a produir. Amb això s’insinua que el Tribunal Constitucional, que hauria de ser un òrgan fred de control constitucional, té un cert caire polític que posaria en dubte la raó de ser de la seva mateixa existència, però no es vol anar més enllà en aquest camí ja que aquest no és l’...

Seguir llegint --->

Entitats del sector públic que no tenen la consideració de poders adjudicadors a la LCSP

d’abril 01, 2020

Les entitats del sector públic que no tenen consideració de poders adjudicadors són una categoria contemplada per la LCSP[1], que en desenvolupa breument un règim jurídic diferenciat (articles 321 i 322 LCSP) i que es conforma en negatiu al llarg del l’enrevessat article tercer. Empra un sistema de llista inicial per identificar el conjunt del sector públic (article 3.1 LCSP) en què, en funció de descripcions posteriors, anirà diferenciant àmbits subjectius més reduïts que conformaran un sistema de nines russes. Primer se’n diferencia l’Administració pública (article 3.2 LCSP) i després el conjunt de Poders adjudicadors (article 3.3 LCSP), que inclouen l’esmentada Administració pública. D’aquesta manera, el Sector públic quedaria dissenyat com una esfera d’àmbit subjectiu que inclouria una esfera menor, la dels Poders adjudicadors, dins la qual finalment trobaríem l’Administració pública. I així, en negatiu, el concepte d’entitats del sector públic vindria format per tots aquells subj...

Seguir llegint --->

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *