Bon viatge germà
Avui el Guim se’n va a l’aventura, a viure de cap per avall, a 40 mil km d'aquí, a un punt del globus on, si va una mica més enllà, ja no està anant, sinó de tornada...
Guim, desitjo sobretot que portis la teva ment privilegiada i el teu talent arreu i que floreixi. Perquè ets “un puto geni”, un artista, un malabarista mental i te’n vas pel món carregat de virtuts. Així, tot i que no necessites res de mi per anar pel món, com a germà gran (teu) que sóc, et donaré deu consells que vull que tinguis sempre presents aquest any:
1) Primer de tot, no deixis que se’t mengi un cocodril. Això és bastant important. Tu dius que són a Austràlia però no me’n fio un pèl d’un bitxo tan dur que flota. Si realment són allà, aleshores arma’t amb un boobmerang i tingues molt present que, si el llences i no torna, no és un boomerang, és un pal (i pedra mata tisora però pal només cabreja cocodril...). No ho oblidis. 2) A nivell estratègic, posa totes les tropes a Oceania i fes-t’hi fort, que a cada ronda cobres pel continent sencer i pots acabar conquerint el món (un dels nostres objectius), i no tinguis manies en exterminar l'últim Diable de Tasmània, si cal, el primer és el primer... 3) Tingues present que el món està ple d’imbècils, fins i tot al cul del món n’hi ha. No discuteixis mai amb els imbècils, et rebaixaran al seu nivell i allà t’hi guanyaran per experiència (això és de Mark Twain però serveix per anar pel planeta i sortir victoriós). 4) La granja de Kiwis, de veritat, no és una bona idea. El Kiwi és un animal trist i patètic, no sap volar quan està viu i no es pot menjar quan està mort. A més, 5) has de fer diners a ultramar, que per això s'emigra i la vida és molt cara. Hi ha una vida més barata (diuen), però no és vida. A fer fortuna! Així que busca una feina on treballis poc i amb éssers humans, no amb Kiwis. 6) Això em fa recordar que, en general, la gent tendeix a pensar que tot té sempre dos punts de vista (l’erroni i el nostre, deu ser), has d’aprendre el més difícil de ser bo treballant en equip: fer veure als altres que estan equivocats. És necessari, perquè si treballes en equip sempre tens algú a qui culpar de tot. 7) En un altre ordre de les coses, crec que ballar la “Haka” no li queda bé a tothom per molt temptador que sembli fer-ho. No crec que sigui la forma autòctona de lligar, tampoc. Aparella't però. Molts cops. Aprofita el teu origen mediterrani per acostar-te a les femelles i, quan ho facis, utilitza sempre protecció; protecció contra els cocodrils, vull dir, que ha de fer molt pal que n’aparegui un mentre estàs... treballant en equip... i no tens un boomerang a mà. 8) No et pensis massa les coses. No en sé gaire de biologia però tenim el cervell connectat, d’una manera o altra, amb el cul, de manera que si t’ho penses massa tot, segurament la cagaràs (és un sil·logisme imbècil però efectiu). 9) No pateixis per liar-la tampoc, sense remordiments! T’estimem! A més, realment, ser dolent no és ser dolent, pren-t'ho més com una venjança anticipada. Total, allà baix, a qui ofendràs? A un Kiwi? 10) Finalment, si en algun moment et veus molt molt apurat, si decauen els ànims i necessites algun pensament per deixondir, recorda aquestes paraules: "a Nova Zelanda hi ha la major densitat d’ovelles per habitant del món, unes deu per persona" - i això és molt graciós. Segueix aquests consells i torna sa i estalvi!
1) Primer de tot, no deixis que se’t mengi un cocodril. Això és bastant important. Tu dius que són a Austràlia però no me’n fio un pèl d’un bitxo tan dur que flota. Si realment són allà, aleshores arma’t amb un boobmerang i tingues molt present que, si el llences i no torna, no és un boomerang, és un pal (i pedra mata tisora però pal només cabreja cocodril...). No ho oblidis. 2) A nivell estratègic, posa totes les tropes a Oceania i fes-t’hi fort, que a cada ronda cobres pel continent sencer i pots acabar conquerint el món (un dels nostres objectius), i no tinguis manies en exterminar l'últim Diable de Tasmània, si cal, el primer és el primer... 3) Tingues present que el món està ple d’imbècils, fins i tot al cul del món n’hi ha. No discuteixis mai amb els imbècils, et rebaixaran al seu nivell i allà t’hi guanyaran per experiència (això és de Mark Twain però serveix per anar pel planeta i sortir victoriós). 4) La granja de Kiwis, de veritat, no és una bona idea. El Kiwi és un animal trist i patètic, no sap volar quan està viu i no es pot menjar quan està mort. A més, 5) has de fer diners a ultramar, que per això s'emigra i la vida és molt cara. Hi ha una vida més barata (diuen), però no és vida. A fer fortuna! Així que busca una feina on treballis poc i amb éssers humans, no amb Kiwis. 6) Això em fa recordar que, en general, la gent tendeix a pensar que tot té sempre dos punts de vista (l’erroni i el nostre, deu ser), has d’aprendre el més difícil de ser bo treballant en equip: fer veure als altres que estan equivocats. És necessari, perquè si treballes en equip sempre tens algú a qui culpar de tot. 7) En un altre ordre de les coses, crec que ballar la “Haka” no li queda bé a tothom per molt temptador que sembli fer-ho. No crec que sigui la forma autòctona de lligar, tampoc. Aparella't però. Molts cops. Aprofita el teu origen mediterrani per acostar-te a les femelles i, quan ho facis, utilitza sempre protecció; protecció contra els cocodrils, vull dir, que ha de fer molt pal que n’aparegui un mentre estàs... treballant en equip... i no tens un boomerang a mà. 8) No et pensis massa les coses. No en sé gaire de biologia però tenim el cervell connectat, d’una manera o altra, amb el cul, de manera que si t’ho penses massa tot, segurament la cagaràs (és un sil·logisme imbècil però efectiu). 9) No pateixis per liar-la tampoc, sense remordiments! T’estimem! A més, realment, ser dolent no és ser dolent, pren-t'ho més com una venjança anticipada. Total, allà baix, a qui ofendràs? A un Kiwi? 10) Finalment, si en algun moment et veus molt molt apurat, si decauen els ànims i necessites algun pensament per deixondir, recorda aquestes paraules: "a Nova Zelanda hi ha la major densitat d’ovelles per habitant del món, unes deu per persona" - i això és molt graciós. Segueix aquests consells i torna sa i estalvi!
* * *
I ara deixa que em posi una mica "tonto". Quants cops ens mirem i només tu i jo sabem de què va la cosa? Quan vam començar a riure’ns de tot, de fet? Quants cops ens donem corda l’un a l’altre, encara que ningú ens segueixi gaire o desesperem a tot el personal? Com et busco i te la passo, com me la tornes sempre a la cama bona? Com hem arribat a ser “els germans Mogas” (dit així), o els “putos Mogas!” (també), o els “pobra Marga i pobre Pere...” (quan hom pensa en els pares)?
I és que Guim, a banda del meu germà, pel que em tens guanyat tot l'amor del món; a part d’un bon amic; per sobre de tot i pel que se m’encongeix el cor de pensar que seràs tan lluny, ets el meu millor i major CÒMPLICE.
I és per això, estimat còmplice, que et desitjo, ara sí, que tinguis un molt bon viatge.
Celebrem que aquest any, quan se’ns escapi un riure sobrevingut, sense un perquè, en el moment més tediós o inversemblant d’un dia qualsevol, podrem saber que l’un o l’altre l’està liant parda de veritat, d’una punta a l’altra del planeta…
Bon viatge germà... Fins aviat estimat còmplice! ;)
Comentaris