Aleshores ençà
Miro el món i tinc la sensació d'observar el passat. No sóc ja l'infant que a classe d'història quedava impressionat per la barbàrie que havien hagut de viure "aquella gent". Aquell nen que donava les gràcies al destí per haver nascut "ara i aquí", no "llavors allà".
Ara i aquí tot sembla un capítol trist de les coses que eren d'aquella manera, un apartat més d'un llibre d'història emmalaltit. Una narració d'aquell temps en què la societat era escandalosament desigual, el planeta a l'abisme del col·lapse ambiental i la majoria de gent vivien vides que no valia la pena viure.
Miro el món i veig una postal de por pels nens que vindran, sortats, despullats del tel d'ignorància que impregna les nostres vides, que es recordaran de les seves mares i els seus pares quan la vegin i donaran les gràcies al destí per haver nascut aleshores i ençà, no ara i aquí.
Ara i aquí tot sembla un capítol trist de les coses que eren d'aquella manera, un apartat més d'un llibre d'història emmalaltit. Una narració d'aquell temps en què la societat era escandalosament desigual, el planeta a l'abisme del col·lapse ambiental i la majoria de gent vivien vides que no valia la pena viure.
Miro el món i veig una postal de por pels nens que vindran, sortats, despullats del tel d'ignorància que impregna les nostres vides, que es recordaran de les seves mares i els seus pares quan la vegin i donaran les gràcies al destí per haver nascut aleshores i ençà, no ara i aquí.
Comentaris