Majordoms digitals

A través dels nostres "smartphones" i altres dispositius informàtics hi ha grans companyies que es forren amb el tràfic i encreuament de les nostres dades. Ho poden saber TOT de nosaltres. No de tu, ni de mi (perquè això no els importa una merda), però si de totes les franges i nínxols de societat (els homes de 35 anys de Sabadell, les àvies de París a les 17h de la tarda), de manera que poden anticipar-se a les necessitats de la demanda per adequar i reformular la seva oferta. Tot va d'això, al final.

Amb la digitalització de la nostra vida quotidiana (les cases i els objectes intel·ligents, en diuen), encara aniran un punt més enllà. Ja no només disposaran de les dades de les nostres despeses, moviments, posicionament, etc., sinó que també sabran a l'hora que posem més rentadores o la relació entre la demanda de desodorants i l'alçada de l'edifici on vivim.

Això ja no té marxa enrere. És qüestió d'anys (molt pocs) que tots els nostres electrodomèstics (cotxe, nevera, ordinadors, el sofà?, cafetera, llums, etc.) estaran connectats i suposaran un moviment de dades que les empreses pegaran a preu d'or per tal de saber-ho LITERALMENT TOT de nosaltres. Ara en diuen "majordoms digitals", en Kubrick els havia anomenat "HAL" a la seva famosa pel·lícula, el cas és que l'ull vermell ja és a casa nostra i s'hi quedarà.

I tot això em fa doblement ràbia i por. Per una banda, la evident; la por del gran germà; el terror del control; aquella sensació de pèrdua de llibertat i del fort aprofitant-se del dèbil; i en segon lloc, ràbia per observar, any rere any, com aquestes tecnologies ho envaeixen tot des del poble cap a les multinacionals i els governs però mai en direcció oposada. ¿Que no funcionen totes les transaccions per internet? ¿Que no és segur el tràfic de totes aquestes dades quan se les passen entre multinacionals? ¿Que no hi ha tecnologia i servidors informàtics per gestionar tota aquesta informació? ¿Heu vist mai un caixer automàtic equivocant-se i comptant un bitllet de més o de menys? ¿Us ha donat mai un bitllet de 200€ per error? .... ¿? .... Doncs, ¿com pot ser que encara no votem electrònicament en eleccions o referèndums constants i aprofundim en la participació ciutadana en les decisions de la cosa pública? ¿Per què és tan fàcil que El Corte Inglés sàpiga què vull comprar aquest diumenge però tan difícil saber l'opinió de tota la població sobre un assumpte públic qualsevol?

Que ningú tingui els nassos de dir que és per falta de tecnologia o per la inseguretat en el recompte de vots... Ja no cola...

Ah, i per cert, en Kubrik en deia HAL a les "Heuristically Programmed Algorithmic Computer", en canvi les "majordomes digitals" tenen nom i veu de dona, potser una mica menys de "tots i totes" i una mica més de "JO NO COMPRO SMARTPHONES AMB CRIADES A DINS" o algun Siri o un Alex al sevei de milers de milions de persones del món marcarien un xic més la diferència...