L'exercici de la violència legítima. Jo no aplaudeixo als cossos de policia.


La feina dels cossos de seguretat no és comparable a qualsevol altra. En primer lloc, per la seva naturalesa: l'exercici de la força. En segon, per la seva posició en la societat: es tracta del sector públic i, concretament, del poder coercitiu per a mantenir la mateixa societat en peu. Mentre no trobem la manera de conviure en una societat sense la seva presència, la seva feina ha de ser desagraïda. Les seves accions, les imprescindibles i necessàries, ni una més, i se n'ha d'exercir un control democràtic exhaustiu. Cap situació d'emergència justificaria oblidar-ho. El cas contrari és la derrota de la cultura de per la pau i la democràcia.

El 17 d'agost de 2017 els Mossos d'Esquadra van haver d'afrontar una situació d'emergència (potser de les més crítiques) com a cossos de seguretat de la Generalitat de Catalunya. La seva actuació s'ha considerat impecable i la societat s'ha bolcat en un estat de simpatia vers la seva figura. La civil, amb aplaudiments i flors; i la institucional, amb reconeixements explícits. No tinc cap motiu per afirmar que els Mossos actuéssin malament, desconec els detalls tècnics per valorar-ho. Tampoc per afirmar que ho van fer bé. Van haver de matar -"abatre", en diuen- a sis joves, alguns menors d'edat, per tal de dur a terme la seva labor i això, de bones a primeres, no pot ser motiu d'alegria i aplaudiments.

El pànic, el xoc d'un moment de terror i emergència, no pot justificar qualsevol cosa. L'actuació arbitrària dels cossos de seguretat és una de les que més por ens hauria de fer. Si decidim, com a societat democràtica, que és necessari tenir un exèrcit o un cos de policia, també democràticament s'ha de ser escrupolós amb les seves conseqüències i se n'ha de fer un control estricte. Al cap i a la fi es tracta de permetre a uns treballadors públics portar armes i utilitzar-les contra persones. Aquells que ens ubiquem ideològicament en la cultura de la pau ho hem de veure com un "mal necessari" i, per tant, no podem acceptar cap actuació per part dels cossos de seguretat que no sigui també estrictament necessària. I això és vàlid tant per una detenció o un escorcoll, que no acceptarem que es dugui a terme sense motivació (legal i tècnica), com quan es tracta de la vida d'una persona.

El Dret ha de garantir, entre d'altres principis, que tothom sigui considerat innocent fins que no es demostri el contrari i que pugui accedir a un judici just, sense indefensions. El codi penal, a més, és estricte pel que fa la imposició de penes. Entre d'altres, s'ha de demostrar la responsabilitat i la manca d'eximents, que vol dir, ras i curt, que un menor, per exemple, no pot ser responsable d'un delicte penal. Matar -abatre- a un sospitós o un delinqüent, no és una opció típica. Cap pena preveu la mort per compensar cap supòsit fàctic. Només es pot considerar la mort d'una persona quan la seva vida posa en perill de forma flagrant la vida d'altres. Ha de ser la darrera de les últimes decisions de totes les opcions finals. Això és molt difícil de ponderar en dècimes de segons i, evidentment, un Policia al final ha d'actuar i punt. I precisament per això cal un control tan estricte.

L'agost del 2017 se'ns va fer entendre que els Mossos d'Esquadra van actuar correctament però, com a societat, hem d'exigir alguna explicació més profunda. El relat que vam sentir sobre "l'abatiment del presumpte conductor de les rambles entre matolls" n'és el principal exemple. Abatre vol dir matar i presumpte vol dir no-culpable (o matar un innocent). Després d'una mort (de qualsevol, encara que sigui un presumpte assassí) la reacció democràtica adequada és valorar profundament l'actuació, fer els informes necessaris i que el govern i el parlament exerceixin el control rigorós d'aquesta labor de seguretat. En cap cas es pot entrar en una dinàmica immediata d'exaltació i enaltiment de la violència. Si posteriorment s'ha de condecorar, ja es condecorarà. O tot el contrari. Ara bé, la reacció que s'ha traslladat i ha capil·laritzat a la societat ("molt bé! han pelat els terroristes! felicitats! aplaudiments! flors!") personalment em fa angúnia i por.

Els cossos de seguretat, em sap greu dir-ho així, són un "mal" que, democràticament i amb responsabilitat, hem de suportar. "Hi han de ser" perquè no hem sabut fer una societat millor sense ells, però difícilment ens en podem sentir "orgullosos". Quan actuen, sigui quina sigui la intensitat amb què actuen, la societat ha de baixar el cap i sentir una certa "vergonya", ja que hem obligat a una persona a exercir la violència sobre una altra. És per això que JO NO APLAUDEIXO ALS COSSOS DE POLICIA. I repeteixo, no puc afirmar que la seva actuació fos errònia. No tinc elements per jutjar-ho. Però tampoc puc afirmar el contrari i, en tot cas, el seu "bon fer" és implícitament un "fer violent" que senzillament no pot ser aplaudit si no volem iniciar una cultura d'enaltiment de la violència, contraria a la cultura de la pau. No és una qüestió de manca de reconeixement a una bona feina. No és qüestió de si qualsevol de nosaltres hagués actuat o no de la mateixa manera (com he sentit dir a més d'un). Es tracta d'entendre que una bona feina d'un cos de seguretat implica l'ús de molta força, cosa que els hem d'agrair institucionalment però que no pot ser mai motiu d'alegria. Es tracta d'entendre que un funcionari públic d'aquestes característiques no és "qualsevol de nosaltres": està entrenat, precisament, per no actuar com ho faríem tu o jo, i la seva posició en la societat és molt més complexa.

Avui aplaudim els Mossos d'Esquadra i demà ens acabem convertint en un estat "orgullós" del seu exèrcit o els seus cossos de seguretat; "orgullós" de les actuacions valentes i violentes. O pitjor, un Estat que tolera el "tir a l'àrab" perquè, és clar, "vivim sota amenaça terrorista", o "corríem perill", o "va cridar Déu és gran", o "semblava ben bé que" qualsevol altre (in) justificació. Tot plegat, no us recordaria una mica a algun altre país...?

Comentaris

Unknown ha dit…
Comparteixo aquesta reflexió, estava trobant a faltar aquest punt de vista i agraeixo que, ni que sigui una observació molt i molt minoritària, hagi sortit a la llum. Tot i que jo no acostumo a publicar les meves opinions, no deixa de sorprendre'm la massificació de les opinions i reaccions condicionades. Confesso que no segueixo gaire l'actualitat a través dels grans medis, no perquè em senti millor o diferent a la majoria, sinó perquè altres coses m'interessen molt més; tot i així, el dia dels atemptats vaig mantenir-me alerta. Puc destacar dues coses d'aquella tarda: una, que em vaig sentir estremida i abatuda quan vaig sentir els trets dels mossos d'esquadra per la televisió. L'altra, que no donava crèdit al tipus d'emissió de les cadenes de televisió, que semblaven haver caigut en un bucle obsessiu, quantes vegades es van sentir aquests trets aquella tarda a través de la pantalla?!?! Incomptables vegades, apagava la televisió, i quan la tornava a encendre... ho tornava a sentir!!!
Tot i l'explicació tècnica que pugui justificar l'actuació dels mossos, em sorprèn i em fa sentir estranyesa -per què no dir-ho- que aquest punt de vista exposat en el teu article, no sigui més debatut. M'alegraré molt si en algun moment la societat reclama protocols d'actuació dels cossos de seguretat més refinats, més estudiats, per tal de poder evitar morts com les que han protagonitzar aquests joves inconscients i mediatitzats. Estic segura, tot i el meu desconeixement, que això fora possible. No existeix tal cosa com bons i dolents... El nostre punt de mira es fa més i més petit quan observem els successos de la vida a través d'aquest filtre!
Núria ha dit…
Moltes gràcies! Paraules necessàries!
Jordi ha dit…
Vives en Dreamland, con ríos de chocolate , árboles de gominola y nubes de algodón. Siento despertarte de tu mundo onírico e irreal donde todos somos buenos y no existe el mal ni el dolor. Bienvenido al mundo real.
Anònim ha dit…
Potser no tothom tenia clar q en el moment de la veritat el cos pogues reaccionar amb la suficient eficiencia i decisió, i el q s aplaudeix es veure q han pogut fer ho i se ls hi reconeix aquest fet," han fet el q s havia de fer". Sino ja començem a dubtar si esta o no esta b l actuacio( i començem a especular i a parlar de coses q no sabem)
Si els haguessin detingut amb la mateixa celeritat hauria de ser el mateix. El tema de les morts es fruit de la situacio provocada per una de les parts.
Anònim ha dit…
A mi també m'agradaria viure en un mom sense violència i sense necessitat de tenir policia. Quin món mes idíl·lic i bonic seria aquest. Però desgraciadament la gent es dolenta, incívica i egoista i si jo fos per les forces i cosso de seguretat això seria la llei de la selva. Així que si. Jo si dono les gràcies als policies per la seva feina que fan. Moltes vegades jugant-se la vida perquè tu i jo puguem viure tranquils.
Respecte a lo de disparar a matar o no , també crec que ha de ser l'última ràtio, però quan està el joc la teva vida això pasa per davant de tot. Son policies no súper herois o màrtirs morint per una causa. El seu principal objectiu del dia es el de tornar a casa amb les seves famílies. Si per fer això i a mes aconseguir que tu i jo estiguem vivint a un món mes tranquil han de matar a un presumpte assasi doncs a mi no hem genera cap neguit per la democràcia. Sense la policia ja et dic jo que la democràcia no duraria ni una setmana.
En fin un artículo escrito desde los mundos de yupi y con una falta de realidad que denotan que posiblemente tienes corazón acorde con tu inocencia y porque no decirlo tu ignorancia.
Tranquilo la inocencia y la ignorancia con el tiempo se curan. Sino ya verás lo que piensas de aquí unos años.
Un saludo y da gracias a la policia porque es la única barrera que tienen entre tú y la maldad y el caos
Anònim ha dit…
Desgraciadament no vivim ni en la societat ni en el món que tu descrius, la realitat és una altre i cada cop pitjor...veure els toros des de la barrera i després opinar quan ja a passat tot es molt fàcil i hipòcrita. Desgraciadament la pau no existeix ni existirà mai al planeta terra, la història axi ho demostra.
Paral•lelament els fets succeïts a Cambrils i Subirats els policies van actuar en defensa pròpia i de terceres persones i jo si que els estic infinitament agraït per protegir les nostres vides, els aplaudeixo, els admiro i els idolatro. De lo contrari seria un hipòcrita i un desagrait.
P.D no per crida deu es gran es van abatre aquelles persones si no per atropellar, apuñalar sense cap tipus d'escrupuls a la nostra societat tot plegat amb cinturons d'explosius falsificats. Crec que va ser del tot proporcional i adient la actuació policial "GRÀCIES MOSSOS".
Unknown ha dit…
Puc estar i estic totalment d'acord en els nus de l'article publicat. Soc dels que pensa que si " soc un mal necesari" ( soc policia de Catalunya) i soc dels que pensa que "nosaltres" tindriem que ser l'unic col-lectiu a la porta del INEM si. Pero la societat, el pensament huma, les persones estem preparades per viure " amb respecte" els uns amb els altres? Respectem la propietat privada? Sabem ser solidaris, empatics? Podriem viure en una societst amb els principis ANARQUISTES. La meva llibertat finalutza on comenza la de l' altre. On es el limit de la meva llibertat...... Som un malt necesari, la pilicia, doncs "som garants" dels drets i llibertats. Garans, ni jutges ni part. Be es tot una tesina. Sabeu el meu millor premit son les gracied de les persones que " escolto" cada dia. Doncs la gent necesita ser escoltada. Salut amics
Anònim ha dit…
Pallasso. Com a intelectual em fas pena, i com a "Blogger" deixes molt que desitjar.
Anònim ha dit…
Les drogues són dolentes i fan estralls.
Anònim ha dit…
Que facil és ser intel.lectual i opinar de la composició dels estels des de la cadira de casa teva. La gent que sol questionar els cossos de seguretat solen ser els primer en trucar al 112 quan veuen perillar la seva existència en el seu món d'arco iris. M'agradaria veure com gestiones tu la situació davant de sis terroristes assessins sense utilitzar la violència. Si vols t'ho puc dir jo però no et faria cap gracia trobar-te davant la realitat!!
Tonino ha dit…
Segur que el que ha escrit això, mai ha fet servir la violència per res, no? Llavors es mereix el Premi Nobel de la Pau.
Anònim ha dit…
Si , amb espelmes i hastags , podrem vetllar per la nostra seguretat. Tots som pacifistes fins que ens toquen el voraviu. Llavors lamenrem no haver estat mes contundents . ...
Pau M. ha dit…
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Jo també crec que l'element de la violència legítima en una democràcia és prou significatiu com per obrir opinions més enllà de les reaccions amb l'estómac.

Matiso, ja que veig que això ha generat una certa confusió, que en cap moment he dit (ni penso) que els cossos de seguretat no siguin necessaris a la nostra societat o que no hagin fet una bona feina. De fet he insistit en aquest punt. Intento situar el debat en la reacció posterior que fem com a societat quan els cossos de seguretat es veuen obligats a actuar, i plantejo consideracions des d'una cultura de la pau i democràtica. Res més.

Als "anònim" que senzillament heu entrat a insultar-me només us puc dir: "Bueno, pues vale, pues adiós!" ;)
Unknown ha dit…
Que bonito tu mundo de Flores y violines
Anònim ha dit…
Per desgràcia, gràcies a gent que pensa com tu, es fa difícil treballar a la policia. T'has llegit l'Al Corà? T'has llegit la Sura 9a? I concretament unes Aleyes on parlen de sitiar, perseguir, i destruïr? Tot un excercici del mon happyflower on pretens viure. La Policia (amb majúscula, si) va evitar fa quinze dies una salvatjada més gran. Desperta, noi, ens agradi o no, estem en guerra per gent que interpreta literalment el que diu aquell llibre, i demà, podries ser tu o qualsevol familiar (ets pare??no ho sembla) o amic teu, i clar,els sentiments aquests tant guays que tens, canvien, i "Por favor, paradlo", y com atures algú amb un ganivet i possibles explosius adossats al cos? Que, esperem que reventi a 50 persones mes? Pots dir el que vulguis de la professió més desagraida del mon, però es per la hipocresia de la gent com tu, que pensa que la Policia està per a que us llepi el cul, i tot ben al contrari, esta per a salvar-vos-el, tot i que gent com tu, no ho sabrà agraïr mai. I no t'oblidos, amb tot lo happy que penses i malpenses dels policies, el dia de demà,si ho necessites, donaran la seva vida per tu si cal, sense parar-se a pensar si t'ho mereixes.
Unknown ha dit…
si la policia ha d'existir, i lamentablement, és així, hauria de ser de reemplaç, com l'antiga mili. Obligatòria i rotativa.
Sempre serà millor que un cos professional que acaba servint a les castes dominants.
Salut i bon article.
Francesc Queralt
Anònim ha dit…
Estic 100 % d'acord amb els teus arguments, em sembla vergonyos l'us gratuito de la força i la violencia per part de les forces policials
També tinc que dir que eres el mayor subnormal y retrasado mental que he llegado a leer en mucho tiempo, gracias a ti me has hecho
Pasad un buen rato odiando y riéndome de ti, vives en un mundo de fantasía, deberías sufrir una situación de violencia extrema y llamar a
Los cazafantasmas para que vengan ayudarte
Pau M. ha dit…
INSISTEIXO (per tots aquests que veig que comenteu sense haver llegit o entès una sola paraula del que he escrit): estic totalment d'acord amb la NECESSITAT de tenir cossos de seguretat. L'anàlisi que plantejo versa sobre la reacció de la societat "post-actuació" d'aquests cossos de seguretat. En qualsevol cas, que tothom pensi el que... pugui... ;)
Anònim ha dit…
Doncs si el que critiques és que, segons tu, la majoria ens alegrem que hagin pelat els terroristes, no estic d'acord. La majoria no ens alegrem que els hagin pelat, sinó que els hi hagin parat els peus. I en aquella situació extrema pocs discutirem que disparar era necessari. Portaven un puto cinturó d'explosius (per molt simulats que fossin) i armes blanques, acabaven de matar a més d'una desena de persones i estaven en disposició de continuar matant fins a perdre la seva pròpia vida. Que els matessin o no, no m'importa, m'importa que els hi paressin els peus i per això els hi dono les gràcies. Estic segur que tot mosso hagués preferit poder-los capturar vius. I jo com a ciutadà també, però per davant està la seguretat dels innocents i dels cossos de policia. I no em sembla gens correcte obrir un debat sobre la violència policial i l'acceptació d'aquesta per part de la societat en un cas de terrorisme com aquest. Debatim-ho ens casos on certament la violència no hagués sigut la última opció.
Anònim ha dit…
Els bloggers i els periodistes, em sap greu dir-ho aixi, són un mal que democràticament i amb responsabilitat també hem de suportar per no parlar dels polítics. Només parles de violència quan una gran part de la feina i tasca policial és asistencial! Paümen ets un ignorant, escrius bé però sense coneixement, hauries d'haver estat tu a les Rambles i no com a víctima però si haguessis estat com a víctima les teves paraules i reflexions serien molt diferents!
Anònim ha dit…
A veure la societat majoritàriament pensa que després dels fets succeïts em actuat correctament, sóc mosso i et puc assegurar que la gent ens ho a agraït, moltes persones s'han adreçat a nosaltres els policies, abraçant-nos, felicitant-nos i t'asseguro que molts em deien que si aguesin pogut els haurien matat amb les seves pròpies mans. La gent està satisfeta amb la feina feta i més que preocupar-se per les morts dels terroristes està preocupada per que no torni a succeir. Pena cap ni una ni remordiments ni molt menys preocupació per pensar així. Si considerés la actuació com un abús policial crec que abans d'escriure el teu article clarament mal intencionat tindries que haver viscut aquesta situació en primera persona. Queda molt bé i molt progre i molt intel·lectual aquest article fet des de la tranquil·litat de la cadira.
Pau M. ha dit…
ARTICLE A "CRÍTIC", en el sentit del debat obert en aquest post: "17-A: la mort com a pena. Por i doctrina del xoc", de Mireia Vehí (@Mireia_veca) --> (http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/09/04/17a-la-mort-com-a-pena-por-i-doctrina-del-shock/)