Melero i la sopa d'all

En acabar el tràmit d'informe del Judici del Procés, semblava que Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, havia descobert la sopa d'all. Va mirar els Fiscals als ulls i els va dir, molt educadament, la República no existió, idiotas! I va desencadenar un joc d'hermenèutica intraprocés i extraprocés que es pot resumir així: "Melero ha fet una defensa "tècnica" perfecta, a diferència de la defensa "política", ha desacreditat tot vestigi de sedició i rebel·lió dins la lògica del procés penal i, de camí, ha revelat que els nostres polítics ens van enganyar a tots, perquè l'octubre de 2017 no va passar res."

Melero és un dels millors lletrats d'aquest dream team que ha treballat en la defensa dels presos polítics catalans. La seva gran virtut ha estat el domini absolut de la matèria i, sobretot, el silenci. Un perfil prudent, intel·ligent, mitjançant el qual s'ha deixat etiquetar de tècnic i ha guanyat credibilitat a casa i a camp contrari. És tan bo que va poder riure's de tothom en el tràmit final del Judici, des de l'acusació, a qui llançava flors enverinades amb un sarcasme admirable, fins als propis manifestants, que el molesten  -tendríamos que tener un manifestódromo, va dir-, a la Barcelona d'aquesta Espanya en què només vol que es discuteixi de literatura -que no es poco-. I és que, per acabar-ho d'adobar, va fer un discurs polític de la hòstia. Melero sempre al meu equip, no el voldria mai d'adversari.

El Judici del Procés és un judici polític. Ho és per la manera en què es va dur a terme el processament, per la manera en què s'ha vulnerat drets fonamentals, per raó de matèria i pels subjectes processats. Algunes defenses van accentuar de bon començament que la seva tasca seria, precisament, denunciar que es tractava d'un judici polític. Això no vol dir que pretenguessin negligir en la seva feina, la defensa tècnica -que és com se'n diu del paper del lletrat en un judici-. A Melero no li interessa la política? Mentida! -però si assistí a la fundació de Ciutadan's!- A Melero el que no li interessa és l'independentisme. I no passa res, pot seguir sent el millor dels advocats per a un independentista, ningú ho posa en dubte. Però va cedir l'arena processista a la resta de defenses i l'opinió pública va dir: ah! és que Melero fa una defensa tècnica, mentre que els altres fan una defensa política.

Matem-ho ja. Totes les defenses han sigut tècniques -de fet, totes han realitzat una magnífica defensa tècnica dels seus mandants-. Totes les defenses han sigut part en aquest procés judicial amb una altíssima càrrega política. I totes han estat magníficament teatralitzades i sobreactuades. I em sembla bé. La feina dels lletrats en un plenari és aquesta: actuar. Andreu Van Den Eynde actuava com un dandi, refinat i indignat -entonces por qué hizo esto!? Pardiez! Voy a serenarme un poco-. Jordi Pina personificava la innocència -yo solo pasaba por aquí y ya que estoy le pregunto, gracias-. Marina Roig tenia el paper d'indignada, que havia d'enfadar-se amb els testimonis perquè un activista polític no hi pinta res en un procés per rebel·lió -yo tambien conozco el documento! Pero ud. no puede declarar sobre esto!-, amb el contrapès d'en Benet Salellas, posant un focus permanent als Magistrats -si no me dejan preguntar me callo (pues mejor!, li respon l'altre)-. Ep! I no passa res! D'això es tractava. Les defenses treballen als seus despatxos, preparen uns escrits magnífics, estudien les lleis materials i processals per treure el millor resultat possible pels seus clients i després actuen en el plenari segons les seves millors qualitats -segurament va amb la personalitat de cadascú-. Uns es permeten el luxe d'animar la graderia i d'altres tenen un perfil més discret. Melero té aspecte de director d'internat, de qui no en deixa passar una i va unes passes per davant, i és capaç de desenvolupar-se amb un cinisme i un sarcasme àcids i efectius. Res més -i res menys!-. Que magnífico el Sr Fiscal! Muchas gracias a la Sala y a Paco (!) que sin él no seríamos nadie, que excelente interpretación del Derecho penal que realizó la Fiscalia, i després pim pam pum, no queda ningú de peu.

Però Xavier Melero, malgrat tot, no té més veritat en les seves paraules que la resta de defenses. Melero no té més veritat en la seva lectura política. Melero no és ningú per dir-nos què vam fer o deixar de fer l'octubre de 2017. Melero només ha de demostrar que Joaquim Forn no va ordenar als Mossos d'esquadra que s'armessin i s'alcessin contra l'Estat de Dret. Punt.

No. Melero no ha descobert la sopa d'all. Ni vam ser enganyats l'1 d'octubre -tots sabíem que la legalitat catalana estava suspesa i que no s'estava realitzant cap acte jurídic vinculat a la mateixa, ho vèiem per la tv cada dia (!)-, ni ho vam ser durant el setembre -se'ns va dir que hi hauria Referèndum i hi va ser, perquè el vam fer nosaltres (!)-, ni vam ser enganyats els darrers dies d'octubre, quan ens trobàvem en ple mambo, com en dèiem alguns, en què es buscava escenaris oberts, taules de negociació, respostes internacionals, mobilitzacions, el que fos! Ningú sabia realment què passaria, però tampoc ningú ens deia que sabia realment què passaria. Érem en un procés de desobediència i d'exercici del dret a l'autodeterminació, sense permís, perquè no cal per autodeterminar-se. No obedecieron ni su propia legalidad republicana, diu en Melero. Coi, ja ho sabíem. És que ara començarem a creure'ns que som imbècils perquè ens han dit imbècils quatre-centes vegades? Ens creurem imbècils perquè ens ho ha dit en Melero? No fotem hòstia. En Melero ja era amb aquests polítics mentre es construïa, s'aprovava i es suspenia tota aquesta legalitat. Hi ha estat sempre, vigilant cada pas, atent perquè arribat aquest moment es pogués jugar aquesta carta. I hi seguirà sent quan aquesta farsa de Judici s'hagi d'impugnar i internacionalitzar.

Els nostres polítics ens van enganyar amb una cosa, això és cert, però no la que apunta Melero. Ens van enganyar amb la desobediència continuada. Ens van enganyar amb el donec ferficiam, i no en el sentit d'una DUI -que sabíem que no faríem-, sinó en el sentit de no parar ni tan sols quan la repressió -perfectament previsible, en això tampoc ens va enganyar ningú- comencés a produir els seus efectes. Ens van vendre una desobediència hard i estan duent a terme una desobediència soft, o light, que tot i així ja està arruïnant varies vides privades. És fàcil fer una lectura a posteriori i dir que aquí no va passar res. Dir que tots som idiotes perquè de l'octubre del 2017 només n'hem tret autonomia i repressió (que és el que diu Melero en el context d'una defensa tècnica per a una persona concreta i per a un assumpte concret). Però l'octubre de 2017 van passar un munt de coses. En primer lloc, perquè vam realitzar l'acte de desobediència civil més gran que s'ha vist a Europa recentment, que en sí mateix ja té un valor polític immens, encara que Melero ens vulgués tancats en un manifestòdrom. I en segon lloc, perquè, i si d'aquell escenari obert n'hagués sortit una altra cosa? Una taula de negociació, per exemple? I si n'hagués sortit un compromís? I si tal com hagués començat la repressió haguéssim mantingut o accentuat la desobediència?

L'octubre de 2017 vam tenir una oportunitat i portem dos anys fent autocrítica i menjant-nos les vestidures pel què vam fer, el que vam deixar de fer i el que hauríem d'haver fet. Tothom cap a casa, se'ns va dir amb el 155, i vam obeir. TOTS. I no pas enganyats, sinó sotmesos, com ens ha volgut sempre aquesta Espanya en la que no cabem si volem ser qui som. Potser d'això riu Melero.